40 ANYS SENSE PALLACH

Josep Pallach i Teresa Juvé, a Cotlliure. Foto cedida per Arxiu Fundació Pallach.

Aquest  11 de gener fa 40 anys que en Josep Pallach ens deixà de manera prematura i molts, fins i tot aquells que no varem tenir l’honor de conèixer-lo l’enyorem. Sabem d’ell per lectures i per allò que ens  han  explicat i representat gent com el plorat Joaquim Ferrer, en Pere Baltà o en Miquel Reniu.

 Fou  un 11 de gener de 1977, mesos abans de les primeres eleccions democràtiques des del temps de la II República. Pallach aleshores era percebut com uns dels grans líders de l’oposició democràtica i catalanista que havia de jugar un paper fonamental en la democràcia que en aquells moments tot just només començava a néixer. Pallach liderava una proposta socialdemòcrata sense complexes i catalanista de pedra picada, que s’allunyava d’aquells socialistes que havien optar per una aliança que els feia dependents del PSOE i d’aquells sectors esquerrans que acceptaven l’hegemonia dels comunistes. Pallach fou un home que feia de pont amb les generacions que havien viscut la guerra ,la presó, l’exili i els temps més durs de la dictadura amb els joves que s’havien incorporat a la lluita contra el franquisme durant la dècada dels 60. I la seva experiència a l’exili i els seus vincles amb els partits socialistes de l’Europa Occidental  l’havien fet conrear un esperit profundament democràtic, que l’allunyava de qualsevol mena d’actitud contemporaritzadora i comprensiva dels règims comunistes. Pallach estava  compromès a fons  amb el projecte europeista com a idea de llibertat  i  era un ferm defensor del socialisme en democràcia. En molts sentits, els plantejaments d’en Pallach coincidien amb les idees de Jordi Pujol i de la Convergència ( CDC) fundada a Montserrat el 1974, que cercava en la socialdemocràcia escandinava la seva font d’inspiració, en uns temps històrics que l'”esquerra de veritat” titllava de dretana qualsevol proposta socialdemòcrata. I  Pallach en pagà un preu en forma d’una dura campanya de desprestigi personal.

Pallach, que dedicà el seus esforços no només a la política, sinó també a l’ educació, com a ensenyant i pedagog, creia en la capacitat transformadora del sistema educatiu i de la necessitat de fer de la bona política, pedagogia. I en molts sentits, és avui encara un referent en el camp educatiu al nostre país.

Home reformista i pragmàtic, creia en la ruptura pactada per a fer possible la transició de la Dictadura a la democràcia. En molts sentits, representa també el millor de les actituds dels líders  d’aquest país que en aquells temps tants convulsos i difícils van fer possible posteriorment el retorn del President Tarradellas, la recuperació de la Generalitat i l’establiment d’un regim de drets i llibertats. I sense aquells esforços, no és mai sobrer recordar que no seriem on som ara, com sovint ens recordava l’estimat Quim Ferrer. És d’en Pallach la frase que deia que de la independència no cal parlar-ne però pensar-hi, sempre.

Pallach mori massa aviat als 55 anys i probablement el seu llegat queda orfe. Si be a les eleccions del 1977 el seu partit, el PSC ( Reagrupament) s’aplegà a la coalició del Pacte Democràtic per Catalunya, amb la CDC de Jordi Pujol i Miquel Roca  i l’Esquerra Democràtica (EDC) de Ramon Trias, el seu PSC no resistí la seva mort.  Els seus hereus es dividiren entre aquells que optaren per incorporar-se al PSC-PSOE i aquells que s’incorporen a la CDC. I altres que es quedaren a casa. Per això, tal vegada ningú mai l’ha acabat de reivindicar en tota la seva dimensió i força.

Ningú no pot saber que hagués passat si Pallach hagués viscut per a liderar un projecte socialdemòcrata ampli i no sucursalista, tal i com era el seu desig. Com hagués estat el sistema de partits a Catalunya, o si Jordi Pujol hagués guanyat les eleccions de 1980. Però diria que 40 anys més tard per a la majoria  dels que formem part del nou Partit Demòcrata ( PDECAT), les idees de fons i les actituds fonamentals d’en Pallach ens continuen inspirant: la democràcia com a nord i guia alhora de fer política, l’aspiració a la justícia social com ideal de país, la fidelitat a la idea de Catalunya com a nació sobirana i a Europa com a pàtria del nostre destí col·lectiu.

Flaixos per al meu blog.Juvé-Pallach

Josep Pallach i el reagrupament, de Gloria Rubiol 

SOSTENIBILIDAD Y SUFICIENCIA EN PENSIONES

jubilados-cuentas-lado-getty

El debate sobre el presente y el futuro de las pensiones públicas ha reaparecido con fuerza y, de nuevo, el Pacto de Toledo está llamado a construir una respuesta sólida y consensuada en un asunto tan trascendental para la calidad de vida y la dignidad de millones de personas mayores y sus familias. En el […]

Llegeix-ne més

LA FISCALÍA HA AFINADO

homs

El caso del Estado contra Francesc Homs es una nueva y aparatosa expresión de la pé- sima calidad de la democracia española. Es francamente inédito e inaudito que el líder parlamentario de una fuerza política democrática vaya a ser juzgado por el Tribunal Supremo por razones estrictamente políticas.  Más inquietante es cuando el juicio en […]

Llegeix-ne més

LA MEJOR OFERTA ES LA DEMOCRÁTICA

carles-puigdemont

Hace unos días el president Carles Puigdemont reiteró la oferta a las instituciones del Estado de acordar las condiciones y las particularidades de una consulta sobre el futuro político de Catalunya. No es nada nuevo. De hecho, el president Mas, en distintas ocasiones, formuló una oferta parecida. Ahora Puigdemont todavía ha sido más explícito. Todo […]

Llegeix-ne més

UNA AGENDA SOCIAL

agenda-social

Fa uns dies la gent del Partit Demòcrata al Congreso plantejarem la nostra agenda social; es tracta d’un conjunt  ambiciós de mesures de caràcter social que identifiquen algunes de  les principals fractures socials que té el país, que necessiten  una resposta de fons i que ara com ara depenen de les decisions que es preguin […]

Llegeix-ne més

UN NUEVO TIEMPO PARA VALENCIANOS Y CATALANES

carles-campuzano

El reencuentro entre los gobiernos de la Generalitat valenciana y catalana en defensa del Corredor Mediterráneo es histórico, sin lugar a dudas. Después de años de silencio y de ausencia de trabajo compartido en defensa de los intereses concretos de sus respectivas sociedades, de nuevo, la alianza entre valencianos y catalanes vuelve a funcionar. Superada […]

Llegeix-ne més

UNA CAUSA DEMOCRÀTICA

fernandez

La causa de Catalunya ha estat sempre una causa democràtica. Des de l’irrupció del catalanisme polític, com a força regeneradora i reformista en el context d’un Estat espanyol decadent i en crisi durant el tombant del segle XIX al segle XX fins ara, la causa catalana ha anat lligada sempre als valors de la democràcia […]

Llegeix-ne més

¡ES CATALUNYA, ESTÚPIDOS!

diada-catalunya-2016

Sin abordar de cara la cuestión catalana no hay gobernabilidad en España. Esa debería ser la lección aprendida por los partidos de ámbito estatal después de dos intentos fracasados de investir a los candidatos Sánchez y Rajoy, y ante la desastrosa perspectiva de una nueva e inaudita repetición electoral. Y es que, ciertamente, el peso […]

Llegeix-ne més

QUÈ CONVÉ A CATALUNYA?

Compromise-Agreements-Solicitor

Convé a Catalunya la continuïtat del govern del PP i Mariano Rajoy, ara amb el suport entusiasta de Ciudadanos? O alternativament ens convé un canvi de govern a Espanya? O ens és indiferent qui governi a Madrid? Té sentit posar la força decisiva dels diputats sobiranistes del PDC i ERC al costat d’una alternativa a […]

Llegeix-ne més

UN ACORD CONTRA LA IDEA DE CATALUNYA

pp-cs

L’acord entre el PP i C’S està pensat per a radicalitzar, si encara és possible després de quatre anys de contrareforma constitucional continuada, la liquidació de l’autonomia política a Espanya que ha perpetrat el Govern popular. Es tracta d’un veritable programa centralitzador que pretén acabar amb les restes de l’autogovern, no només de Catalunya, sinó […]

Llegeix-ne més

11 LECTURES RECOMENADES

critica de la nació pura

A molts ens agrada recomanar els llibres que ens han agradat i ens han influït. És una bona manera de compartir coneixement i generar complicitats. Feia dies que tenim el compromís de fer arribar la “meva llista” a alguns companys del PDC, després que en diverses trobades “recomanés” algunes lectures imprescindibles per a qualsevol militant […]

Llegeix-ne més