REPENSAR EL TREBALL

 

La irrupció del nous negocis digitals de la denominada “economia col·laborativa” està posant a prova bona part de la regulació existent en matèria de dret laboral i de la Seguretat Social. No és cap novetat i no ens hauria de sorprendre. Les bases del nostre ordenament legal en aquestes matèries responen fonamental a la lògica de la societat industrial, d’empreses que competien a escala nacional i del pacte social entre empresaris i treballadors. Són institucions, normes i regles ben pensades per al treballador de la fàbrica o l’oficina, que al llarg de la seva vida treballarà en la mateixa empresa, progressant en el seu si. Temps de mobilitat laboral escassa i enormes certeses sobre el futur. Aquest és un model que fa temps que està en crisi; la flexiseguretat, inventada pels danesos, fou un primera resposta que continua essent vàlida, i que a  nivell català i espanyol encara està per implementar. Es tractava de fer flexible la regulació laboral, però invertir fort en formació, recol·locació laboral ràpida, generoses assegurances de l’atur dels treballadors per a garantir-ne la seguretat davant el risc de la pèrdua del salari; i es parlava de protegir més la capacitat de trobar feina del treballador que no pas d’assegurar el lloc de treball concret que hom ocupava. Un  dret del treball que protegís  als  treballadors però que també permetés a l’empresa competir.

Ara, les revolucions tecnològiques en marxa estan acabant de posar en evidència la crisi del vell sistema. Toca doncs encarar amb coratge la nova realitat i trobar les respostes que la societat necessita, cercant aquell sempre difícil equilibri entre eficiència econòmica i justícia social.

Les respostes de fons del dret del treball i la protecció social, que no eren altres que garantir salaris suficients, garantir condicions dignes i segures de treball i donar seguretat davant el risc de perdre el salari (per raons d’atur, malaltia, accident, discapacitat, maternitat i paternitat, vellesa), continuen plenament vigents. Però si el treball és més flexible i menys estable, menys previsible i més incert, més irregular i menys dependent… Té sentit que la protecció social que es garanteix estigui vinculada fonamentalment als esforços contributius via cotitzacions a la Seguretat Social per part d’empreses i treballadors mentre es treballa? Probablement no. Té sentit que els sistemes de Seguretat Social distingeixen entre treballadors per compte propi i per compte aliè? Segurament tampoc. Ens tocarà trencar esquemes. Macron, a França, apunta algunes idees interessants.

La irrupció de les denominades plataformes digitals i el debat que ha obert sobre les condicions de treball dels seus usuaris (són treballadors per compte propi? Per compte aliè? Falsos autònoms? Treballadors autònoms econòmicament  dependents o TRADE?) és imprescindible d’abordar. I caldrà fer-ho de manera urgent. Cal donar seguretat jurídica als emprenedors però també als usuaris. El potencial d’innovació, ocupació i creixement econòmic de l’economia digital és enorme. Però necessitem anar més enllà. I per anar més enllà serà imprescindible un nou pacte social que faciliti i promogui la innovació i la llibertat d’emprendre, redistribueixi  de manera justa els guanys del dividends digital i ens protegeixi a tots dels riscos econòmics associats a la pèrdua dels ingressos salarials. Tenim feina.

Aquest és un article publicat a La Vanguardia

HABLA, PUEBLO, HABLA

No fue Catalunya, sino España la que rompió el pacto constitucional en 2010 con la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut de 2006. “Habla, pueblo, habla” rezaba la icónica canción cantada por Jarcha, con la que Adolfo Suárez acompañó la campaña del referéndum para la reforma política de 1976. Y el pueblo habló y se […]

Llegeix-ne més

UN DELS NOSTRES

Aquesta setmana he publicat un obituari en memòria d’en Joaquim Molins a La Vanguardia. Només voldria afegir-hi algunes consideracions més estrictament personals. Al Joaquim li haig d’agrair, al costat d’en Lluís Recoder i en Josep Rull, la meva incorporació com a candidat i diputat de CiU al Congreso l’any 1996. En Joaquim buscava un jove […]

Llegeix-ne més

QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD IDENTITAT

  Canta Raimon en la seva esplèndida “jo vinc d’un silenci” que “qui perd els orígens, perd identitat”. Em sembla que és una idea que també aplica per a les organitzacions polítiques. La identitat d’un partit o un moviment polític té molt a veure en els seus orígens. I la identitat, la consciència del que […]

Llegeix-ne més

UN BON ACORD COMERCIAL

Es difícil imaginar un país en el món que s’assembli més a Europa en el seu model social i econòmic  que el Canadà; amb més o menys intensitat el Canadà participa del model d’economia social de mercat que ha caracteritzat i caracteritza la Unió Europa. Amb l’actual líder canadenc, el progressista i carismàtic Trudeau, encara […]

Llegeix-ne més

UN VESPRE DE JUNY

Tenia només 12 anys, però encara recordo aquell vespre de juny del 1977 a la Monumental de Barcelona. El Pacte Democràtic per Catalunya tancava la seva campanya electoral a la plaça de braus de la capital catalana. Jo hi era amb tota la il·lusió d’un nen d’aquella tendra edat, però amb una consciència inquieta i […]

Llegeix-ne més

MOCIÓ DE FICCIÓ

El Partit Demòcrata ha estat i estarà en contra de Mariano Rajoy. Per això, serà necessari aconseguir 176 vots al Congrés, és a dir, haurem de sumar el consens dels diferents partits de l’oposició. Era aquest l’objectiu de la moció d’Iglesias? Tots sabem que no, perquè només ha obtingut el suport de 82 vots en […]

Llegeix-ne més

UNA MOCIÓN DE CENSURA DEMASIADO VERDE

Va a ser difícil un sí de los demócratas catalanes a Pablo Iglesias. La moción de censura se parece cada vez más a una plataforma política para relanzar un candidato y una fuerza política bien concretos La moción de censura que Podemos y sus confluencias han soltado en el Congreso es una legítima táctica parlamentaria. Sirve […]

Llegeix-ne més

UNA CAUSA DEMOCRÀTICA

Aquestes darreres setmanes la causa catalana ha obtingut alguns  èxits remarcables; des la trobada del President Puigdemont amb el President Carter, passant per les preguntes al candidat conservador a la Presidència de la República francesa Fillon sobre la independència de Catalunya i les seves respostes, i acabant amb la visita a Catalunya de dos congressistes […]

Llegeix-ne més

UN JUICIO QUE ES UN ERROR

La causa del Estado contra Mas, Homs, Ortega y Rigau por los hechos acaecidos en Catalunya el 9 de noviembre de 2014 ha provocado una honda y profunda indignación en amplios y mayoritarios sectores de la sociedad civil catalana. La percepción de la sociedad es que el juicio que ha promovido el fiscal general del […]

Llegeix-ne més

EL REFERÉNDUM COMO SOLUCIÓN DEMOCRÁTICA

La solución preferida y mayoritaria a la cuestión sobre cual debe ser la relación entre Catalunya y España es la celebración de un referéndum o consulta que permita dilucidar democráticamente el correspondiente dilema. Se trata  de una solución que encuentra en Catalunya un amplísimo, transversal, sólido y continuado apoyo. Hagamos un somero repaso de las […]

Llegeix-ne més