PER UN GRAPAT DE VOTS

Durant la campanya electoral andalusa els candidats han exhibit una nova versió del més vell i ranci anticatalanisme. Massa sovint escoltem una retòrica i una gestualitat que omple el buit de propostes i projectes per a Andalusia. Quin poc respecte els mereixen els electors andalusos si davant la vacuïtat de les propostes d’aquests candidats tan sols se’ls ocorre mobilitzar els electors apel·lant als instints més primaris d’una part de la ciutadania! L’essència de la democràcia exigeix ​​la confrontació seriosa de projectes i alternatives legítimes, basades en la pluralitat de valors i interès d’una societat madura i no l’exhibició de prejudicis i tòpics. I tot per un grapat de vots.

Que el discurs anticatalanista obtingui rèdits electorals no és cap tòpic, sinó una variable constant en la política espanyola des de fa ja massa temps. Un exercici, aquest anticatalanisme, que no és exclusiu de la dreta nacionalista sinó que també és practicat sovint i amb similar dosi de demagògia per determinada esquerra. Els Ibarra i els Leguina d’abans, avui semblen reviure amb rostres més joves i de dona.


Els uns i els altres han d’estar convençuts, i els seus assessors i caps de campanya deuen aconsellar-ho amb manifest entusiasme, de situar en el punt de mira dels electors el català funciona en termes electorals. En aquesta ocasió, el Procés i els presidents Torra i Puigdemont han estat objecte de burles, amenaces, sarcasmes i insults, amb el prejudici sobre el català i el catalanisme com a teló de fons. En el passat van ser els presidents Pujol, Maragall, Montilla i Mas i les qüestions del finançament autonòmic, la inversions en infraestructures, el català a l’escola o els vots decisius dels nacionalistes catalans a les Corts Generals els arguments que es van utilitzar amb la mateixa finalitat . I sempre hi ha aquell dirigent andalús que exhibeix la seva indignació i el seu patriotisme espanyol acaba reclamant mà dura sense pietat, jurant el seu compromís en no rendir-se a les exigències catalanes i denunciant el xantatge dels sobiranistes catalans. Els uns i els altres competeixen en una cursa sense fi que hauria de provocar el rebuig dels electors. Però qui s’emporta la palma en aquest terreny amb diferència és el partit Ciutadans, que va néixer a Catalunya contra el catalanisme i els grans consensos de país, i que ha fet d’aquesta bandera el seu principal ariet a la batalla de la lluita per l’hegemonia a el camp de la dreta a tot l’Estat.

Certament aquesta pràctica política de la catalanofòbia té també el seu ressò a Catalunya i debilita les raons i els arguments dels que defensem que els problemes dels catalans no tenen a veure amb els espanyols sinó amb les institucions de l’Estat i els seus governants. El nacionalisme català ahir, cívic i democràtic sempre, i el sobiranisme català avui, amb el mateix compromís cívic i democràtic, mai ha buscat situar el conflicte entre Catalunya i l’Estat en el perímetre de la confrontació dels pobles. Tot el contrari. La immensa majoria dels ciutadans catalans hem buscat i busquem les solucions polítiques a les nostres demandes de reconeixement i justícia, des de la convicció que els pobles que convivim a la península Ibèrica tenim afectes i interessos compartits.

Continuar utilitzant la catalanofòbia com a instrument per aconseguir un grapat de vots és segurament l’acte més irresponsable que avui pot fer qualsevol líder polític que aspiri a trobar una solució democràtica i justa al conflicte amb Catalunya. Una catalanofòbia que a més sempre trobarà qui agiti l’odi i la por amb major eficàcia.
I és que la democràcia exigeix, ens exigeix, que més enllà del nostre interès electoral, prenguem opcions que responguin al sentit de la responsabilitat i la recerca de solucions als greus conflictes que afrontem.

LA UNILATERALIDAD NO ES LA RESPUESTA, LA VÍA ES EL DIÁLOGO

Carles Campuzano (Barcelona, 1964) despliega a fondo su apuesta por el diálogo. Tanto es así que defiende la vigencia de la moción sobre la negociación con el Estado que miembros de su propio partido le obligó a retirar y rechaza la unilateralidad. Reivindica la centralidad del PDECat frente a la Crida y reclama al Govern que […]

Llegeix-ne més

EL DESPRESTIGIO DE LA JUSTICIA

Una sentencia condenatoria, con penas de prisión fuera de lugar, basada en delitos inventados, con un relato mentiroso sobre la existencia de violencia en Catalunya para justificar la causa penal y con una pena anticipada por medio de una prisión provisional, no es justicia sino venganza al servicio de la unidad de España El desprestigio […]

Llegeix-ne més

EL JUICIO DEL 1-0 ES UN DESPROPÓSITO

Un año después de una declaración de independencia de la que no fue partidario porque “no iba a poder hacerse efectiva”, Carles Campuzano explica a El Siglo horas antes de que se conozca si la Fiscalía mantiene la acusación de rebelión en el juicio del procés, que “ha habido un deshielo de las relaciones entre el […]

Llegeix-ne més

CUANDO EL FASCISMO ASOMA

El auge de la extrema derecha tiene que ver fundamentalmente con los problemas y desconciertos de los partidos democráticos del centro, en la izquierda y en la derecha, cuando se trata de responder, de manera adecuada, a las dificultades e inquietudes de amplios sectores de las clases medias y trabajadoras La irrupción con fuerza de […]

Llegeix-ne més

‘SOM MOLTS ELS QUI HEM CREGUT I CREIEM EN TU’, LA MEVA CARTA A JOSEP RULL

Estimat Josep: Sempre has tingut una capacitat especial d’encomanar-nos la passió i la convicció que et fan vibrar i viure. La teva mirada neta, l’honestedat del teu projecte, la convicció íntima d’allò que fas i dius és allò que penses i sents t’han donat sempre una força enorme. No és massa habitual en la política […]

Llegeix-ne més

ENTREVISTA A EL CUARTO PODER: LO QUE SE ESTÁ VIVIENDO EN EL PARLAMENT ES LAMENTABLE

Carles Campuzano (Barcelona, 1964) es diputado y portavoz del PDeCat en el Congreso, esta es su séptima legislatura como representante en Madrid, antes por parte de CIU. En un contexto en el que el independentismo pasa por horas bajas, tras el desencuentro de ayer en la Mesa del Parlament entre JxCat y ERC por la […]

Llegeix-ne més

SOM UNA NACIÓ D’IMMIGRANTS

Probablement, Catalunya no seria la nació que és avui sense les migracions. Són les migracions un dels factors més cabdals i determinants en la construcció i la definició de la Catalunya moderna; la població, l’economia, la trama urbana, el paisatge humà que conformen el país  d’avui no es pot explicar sense les migracions. Som un […]

Llegeix-ne més

SIEMPRE EL DIÁLOGO

Las prisiones injustas, las peticiones de penas desorbitadas, los delitos inexistentes, tantas querellas e investigaciones penales en marcha son un obstáculo formidable al ejercicio del dialogo político Sin diálogo y voluntad de acordar, los conflictos políticos tienden a enquistarse. Tenemos ejemplos bien recientes en distintos contextos. Pero como el enquistamiento del conflicto es el peor […]

Llegeix-ne més

LA POLÍTICA COMO RESPUESTA

El tiempo nuevo del que habla el presidente Sánchez exige, en definitiva, el retorno de la política como eje de la democracia, como respuesta al conflicto, como oportunidad para la solución La moción de censura, con la consiguiente salida de Rajoy y del PP del Gobierno, ha cambiado el clima político. Parece que los talantes […]

Llegeix-ne més

INTERVENCIÓ AL CONGRÉS DELS DIPUTATS (2)

Llegeix-ne més