40 ANYS SENSE PALLACH

Aquest  11 de gener fa 40 anys que en Josep Pallach ens deixà de manera prematura i molts, fins i tot aquells que no varem tenir l’honor de conèixer-lo l’enyorem. Sabem d’ell per lectures i per allò que ens  han  explicat i representat gent com el plorat Joaquim Ferrer, en Pere Baltà o en Miquel Reniu.

 Fou  un 11 de gener de 1977, mesos abans de les primeres eleccions democràtiques des del temps de la II República. Pallach aleshores era percebut com uns dels grans líders de l’oposició democràtica i catalanista que havia de jugar un paper fonamental en la democràcia que en aquells moments tot just només començava a néixer. Pallach liderava una proposta socialdemòcrata sense complexes i catalanista de pedra picada, que s’allunyava d’aquells socialistes que havien optar per una aliança que els feia dependents del PSOE i d’aquells sectors esquerrans que acceptaven l’hegemonia dels comunistes. Pallach fou un home que feia de pont amb les generacions que havien viscut la guerra ,la presó, l’exili i els temps més durs de la dictadura amb els joves que s’havien incorporat a la lluita contra el franquisme durant la dècada dels 60. I la seva experiència a l’exili i els seus vincles amb els partits socialistes de l’Europa Occidental  l’havien fet conrear un esperit profundament democràtic, que l’allunyava de qualsevol mena d’actitud contemporaritzadora i comprensiva dels règims comunistes. Pallach estava  compromès a fons  amb el projecte europeista com a idea de llibertat  i  era un ferm defensor del socialisme en democràcia. En molts sentits, els plantejaments d’en Pallach coincidien amb les idees de Jordi Pujol i de la Convergència ( CDC) fundada a Montserrat el 1974, que cercava en la socialdemocràcia escandinava la seva font d’inspiració, en uns temps històrics que l'”esquerra de veritat” titllava de dretana qualsevol proposta socialdemòcrata. I  Pallach en pagà un preu en forma d’una dura campanya de desprestigi personal.

Pallach, que dedicà el seus esforços no només a la política, sinó també a l’ educació, com a ensenyant i pedagog, creia en la capacitat transformadora del sistema educatiu i de la necessitat de fer de la bona política, pedagogia. I en molts sentits, és avui encara un referent en el camp educatiu al nostre país.

Home reformista i pragmàtic, creia en la ruptura pactada per a fer possible la transició de la Dictadura a la democràcia. En molts sentits, representa també el millor de les actituds dels líders  d’aquest país que en aquells temps tants convulsos i difícils van fer possible posteriorment el retorn del President Tarradellas, la recuperació de la Generalitat i l’establiment d’un regim de drets i llibertats. I sense aquells esforços, no és mai sobrer recordar que no seriem on som ara, com sovint ens recordava l’estimat Quim Ferrer. És d’en Pallach la frase que deia que de la independència no cal parlar-ne però pensar-hi, sempre.

Pallach mori massa aviat als 55 anys i probablement el seu llegat queda orfe. Si be a les eleccions del 1977 el seu partit, el PSC ( Reagrupament) s’aplegà a la coalició del Pacte Democràtic per Catalunya, amb la CDC de Jordi Pujol i Miquel Roca  i l’Esquerra Democràtica (EDC) de Ramon Trias, el seu PSC no resistí la seva mort.  Els seus hereus es dividiren entre aquells que optaren per incorporar-se al PSC-PSOE i aquells que s’incorporen a la CDC. I altres que es quedaren a casa. Per això, tal vegada ningú mai l’ha acabat de reivindicar en tota la seva dimensió i força.

Ningú no pot saber que hagués passat si Pallach hagués viscut per a liderar un projecte socialdemòcrata ampli i no sucursalista, tal i com era el seu desig. Com hagués estat el sistema de partits a Catalunya, o si Jordi Pujol hagués guanyat les eleccions de 1980. Però diria que 40 anys més tard per a la majoria  dels que formem part del nou Partit Demòcrata ( PDECAT), les idees de fons i les actituds fonamentals d’en Pallach ens continuen inspirant: la democràcia com a nord i guia alhora de fer política, l’aspiració a la justícia social com ideal de país, la fidelitat a la idea de Catalunya com a nació sobirana i a Europa com a pàtria del nostre destí col·lectiu.

Flaixos per al meu blog.Juvé-Pallach

Josep Pallach i el reagrupament, de Gloria Rubiol 

Digues què en penses

*

*