APUNTS DESPRÉS DEL 17A

Els  atemptats de Barcelona i Cambrils d’aquest 17 d’agost ens tornen a recordar les tres claus polítiques en les que hem de perseverar en els propers temps:

1-Només des de l’acció preventiva de l’acció policíaca podem minimitzar el risc dels atemptats, tot assumint , per molt frustrant que pugui ser, que el risc zero no existeix. Una acció preventiva de la policia que té seu màxim èxit quan  desarticula les cèl·lules terroristes abans que puguin actuar i en el que el papers dels serveis d’intel·ligència i informació és crucial.

A Catalunya aquesta acció preventiva ha estat molt important durant aquests darrers anys, fruit de la formidable feina dels Mossos. Només durant el 2017, i abans dels atemptats, els Mossos havien detingut 13 pressumptes delinqüents, xifra que representa el 37% del conjunt dels detinguts per yihadisme a tot l’Estat. Certament  aquesta acció demana la màxima coordinació entre tots els cossos de seguretat que operen en el nostre país. Es tracta de compartir i bescanviar  la informació, fonamentalment. I és evident que les mancances des d’aquest punt són molt notables i no es poden pas atribuir a la Generalitat.

La responsabilitat de garantir la seguretat ciutadana correspon a la Generalitat. Es molt clar en aquest sentit l’article 164 de l’Estatut d’Autonomia. L’article 164 estableix que la Generalitat  és la competent en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic i que participa “en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat”.  No és menor aquesta previsió de l’Estatut. Una coordinació que és imprescindible a escala europea i també a escala estatal. El terrorisme yihadista és una xacra global que no hi entén de fronteres i si la Policia de Catalunya té la responsabilitat de garantir la seguretat ciutadana a Catalunya necessita tots els instruments que té una policia d’Estat. Des d’aquest darrer punt de vist, és un escàndol el fet que aquesta previsió de l’Estatut no s’hagi complert plenament, malgrat les reiterades demandes del Govern de la Generalitat al Ministerio de l’Interior durant els darrers anys. De fet, no ha estat fins la celebració de la Junta de Seguretat d’aquest passat mes de juliol que l’Estat ha assumit la necessitat de  la posta en marxa de determinades mesures imprescindibles per a reforçar l’acció dels Mossos d’Esquadra, fonamentalment des del punt de vista de l’accés a les bases de dades de les policies europees. Una Junta de Seguretat que no es reunia des del març de 2009 i que sí finalment es realitzà fou gràcies a la tossuderia i la perseverança del Conseller Jané.

Seria injust afirmar que la negativa de l’Estat a deixar participar plenament els Mossos en el “Centro contra el Terrorismo y el Crimen Organizado” (CITCO), en establir els mecanismes legals per tal de facilitar l’intercanvi d’informació entre les policies , en participar en el sistema d’informació SIENA d’Europol i en possibilitar  les denominades “ persecucions en calent”, que és l’agenda que la Generalitat aconseguí aprovar a la darrera reunió de la Junta de Seguretat, tenen alguna cosa a veure amb els atemptats del 17A, però, sens dubte, ha estat d’una enorme frivolitat la negativa durant tants anys del Govern espanyol  de facilitar la  corresponent  convocatòria de la Junta de Seguretat  i activar tots aquests instruments i mecanismes que poden permetre una acció més eficaç encara dels Mossos. Ja el més de maig d’enguany, el nostre diputat al Congrés Feliu Guillaumes va advertir al Ministre Zoido de la situació. Tot plegat, i és rellevant recordar-ho, en un context on era públic i notori Catalunya en el seu conjunt i Barcelona i el seu entorn metropolità, en concret tenen i tenien un especial i elevat risc de ser atacades pels grups yihadistes. Els temps de la frivolitat s’ha acabat certament i els compromisos de la Junta de Seguretat del passat juliol accelerar-se en el seu compliment, tal i com li recordarem al Ministre Zoido a la reunió del Pacte Antiterrorista. Els Mossos han fet bona feina i la ciutadania els hi reconeix. No hi pot haver excuses per a regatejar mitjans, per a no facilitar la convocatoria de noves places i pagar els deutes pendents.

2- A Catalunya, tal i com ha esdevingut en altres societats europees, els autors dels atemptats han estat veïns nostres. Fonamentalment joves , fills de treballadors d’origen marroquí, educats en les nostres escoles. És molt evident que alguna cosa estem fent malament en el terreny  de la prevenció dels processos de radicalització d’aquests joves. L’estudi que des de la Fundació Acsar es va encarregar fa uns mesos al Xavier Martinez Celorrio apunta dades inquietants des de la perspectiva de la integració d’aquests joves en la societat . El desarrelament, el racisme quotidià que s’expressa en l’exclamació “moros de merda!”, la capacitat de les guerres d’Irak, Afganistan o Síria de construir èpiques que donen sentit i conformen identitats, amb l’enorme força d’Internet de trencar fronteres i límits que una eficaç propaganda  de les xarxes yihadistes sap aprofitar al màxim conformen una realitat que ens ha d’obligar a reforçar les xarxes comunitàries que des de la proximitat treballen amb aquests joves. Sens dubte, l’experiència i les reflexions de Mohamed El Amrani i la seva xarxa de treball comunitari a Roses s’han de tenir especialment en compte. Justament, en Moha em recordava aquests dies que hem d’escoltar les idees i les propostes dels joves musulmans i fer emergir nous referents socials en els que aquests joves catalans s’hi puguin veure reflectits.

I per altra banda, els atemptats de Barcelona i Cambrils es tornen a recordar que tenim pendent massa feina des de fa masses anys en l’organització de l’Islam a Catalunya, especialment pel que fa a la formació dels imams i  en la necessitat d’establir una mínima supervisió governamental de les seves activitats. Caldrà activar les corresponents inciatives en aquest camp de comú acord amb les comunitats musulmanes catalanes. Ens hi juguem molt.

3- Finalment, hem de ser conscients que les accions dels terroristes a Europa són l’extensió de les guerres que s’estan lliurant al Pròxim Orient i a l’Àfrica. Certament, el terrorisme yihadista és un fenomen global, però amb orígens i conseqüències locals. I si bé és cert que els terroristes semblen tenir un compartament profundament nihilista, el discurs amb el que intenten justificar els seus actes és clarament polític. Creure que podrem acabar amb el terrorisme sense  haver resolt els conflictes que sacsegen bona part del mon musulmà és d’una miopia política de primer ordre.

En tenim per temps i no tot depen de nosaltres. No serà pas fàcil i segur que patirem,però si sabem construir aliances amplies amb els moderats i els modernitzadors , reforçar els valors positius de les societats obertes i inclusives d’Europa  i cooperar a nivell internacional sense recances segur que ens en sortirem.

Digues què en penses

*

*