ARRELEM EL TERCER SECTOR!

phpThumb_generated_thumbnailLa densitat del Tercer Sector, el compromís dels voluntaris de les entitats socials, la innovació en noves formes de finançament i d’organitzar-se, la resiliència en definitiva de la societat civil, han estat un factors decisius en l’acompanyament social de la crisi que ens castiga des de fa masses anys. Sense aquest compromís comunitari les conseqüències de la crisi haguessin estat més devastadores per a centenars de milers de families.

Però la importància del Tercer Sector transcendeix el seu paper durant la crisi. La idea que allò  públic va més enllà de l’administració i que inclou pel cap baix totes les organitzacions que treballen pel be comú i articulen la convivència i la participació dels ciutadans en la vida de la comunitat guanya rellevància, especialment quan parlem de la prestació de serveis públics. Ho fa sovint  tant en termes de proximitat, flexibilitat i eficiència, com sobretot en termes de reforçar una solidaritat càlida que enllaça amb el valor de la fraternitat,  o sia de la responsabilitat que  tots tenim envers els altres, imprescindible per a construir una idea compartida de societat decent i justa . Un Tercer Sector que , a més, en la mesura que té com a tret essencial definitori la característica de ser sense ànim de lucre, reforça la idea que no tot pot respondre a la lògica del benefici econòmic.

Un paper més rellevant del Tercer Sector en l’Estat del Benestar no ha d’implicar una menor responsabilitat del govern i el parlament en les polítiques socials sinó un paper clarament centrat  tant en la garantia del reconeixement i l’accés al dret com en la planificació i la supervisió d’objectius i qualitat dels serveis que es presten per part de les administracions.

Poc o molt el model català d’Estat de Benestar, tant per convicció com per necessitat, s’ha mogut en aquesta direcció, amb experiències d’èxit més que notables i amb un consens polític molt gran. Caldrà aprofundir-hi.

Necessitem, i sobre tot necessitarem, més Tercer Sector, però un Tercer Sector més musculat i més arrelat.

En els darrers mesos ha emergit una agenda interessant en aquest sentit:la  llei de mecenatge, el paper de la contractació pública , l’accés a finançament, la prestació de serveis públics mitjançant concerts o convenis amb entitats sense ànim de lucre,…

Des de CiU al Congrés, a més, hem llençat una proposta: la creació, a nivell d’Estat que és ara per ara on hi ha més recursos, d’un Fons de Reestructuració del Tercer Sector (FRETS), justament pensat per a facilitar processos de reconversió del Tercer Sector afectats per la crisi. De la mateixa manera que l’Estat ha mobilitzat i mobilitza recursos per a salvar sectors productius, cal també un esforç per a “salvar” un Tercer Sector molt tocat per la caiguda dels ingressos públics, la morositat de les administracions, la manca de crèdit del sistema financer i la pèrdua de poder adquisitiu de molts ciutadans.

No es tracta ja només de salvar el sector social sinó de crear les condicions per a la recuperació d’una societat millor, més responsable i compromesa.

Proposició de Llei de creació del Fons de Reestructuració del Tercer Sector

Anuari del Tercer Sector, de l’Observatori del Tercer Sector

Informe solucions financeres de la Taula del Tercer Sector

Informe de la Fundación Lealtad sobre les conseqüències de la crisi al Tercer Sector

Digues què en penses

*

*