CDC, PARTIT OBERT

primaries kennedy

primaries kennedySi els partits són el principal vehicle de la participació dels ciutadans en la vida política resta clar que l’actual funcionament dels partits fa massa temps que ja ha quedat obsolet. Avui les vies de participació política de les persones no passen només, ni principalment, pels partits més convencionals. A Catalunya hem viscut en els darrers anys l’impacte transformador del sobiranisme cívic d’Òmnium Cultural i l’ANC, o la capacitat d’incidència de la PAH, en un àmbit més estrictament social. La desafecció envers els partits, de la que fa anys que en venim parlant, obliga a canvis de fons perquè el compromís polític de la gent no ha disminuït pas. Tot el contrari.

Certament els partits emergents o els partits en crisi, són avui els més actius en els seus esforços de regeneració. La necessitat els obliga. Per a uns justament perquè és en la desafecció on han trobat la seva raó de ser; pels altres, perquè la necessitat de reinventar-se és condició necessària per a sobreviure.

I CDC, que acumula i concentra més poder institucional que mai en la seva història, no li toca també endegar un procés de obertura a noves maneres de relacionar-se amb la societat, promoure la participació i seleccionar els seus dirigents i candidats? O caldrà esperar a promoure els canvis quan electoralment tinguem problemes?

La recent Convenció Nacional que CDC va celebrar fa uns dies és un clar esforç en aquesta direcció, tan pel que fa als seus continguts, al caràcter de sessió oberta als mitjans de comunicació com en l’activa participació de persones que no eren militants del partit en les sessions prèvies i durant les mateixes jornades de celebració de l’encontre.

Sense dubte, aquest és només un primer pas. Però caldrà ser més audaços. Les primàries per escollir candidats són una bona idea, si som capaços de traspassar la barrera dels militants i fer-hi participar milers de ciutadans promovent una discussió sobre el projecte polític que els diversos candidats defensen. De moment no estaria malament començar escollint el proper secretari general del partit en un procés obert a tota la militància enlloc dels mecanismes congressuals habituals, sense por a que la confrontació democràtica de projectes, persones, idees i estils ens afeblís davant la ciutadania.

Queda camí a recórrer, però si pensem que la democràcia necessita dels partits per articular i conciliar els interessos particulars amb l’interès general, respectar majories i minories i promoure la deliberació pública sobre els problemes col•lectius, calen partits més vius, més connectats al batec del carrer, menys tancats en els seus locals, més amatents a la gent que aspiren a representar.

Lectura Recomenada : http://www.eldiario.es/agendapublica/nueva-politica/Escenarios-partidos-politicos-participativos-miembros_0_236926555.html

Comentaris

  1. Jordi Lopez Camps ha dit:

    Cal tenir partits oberts amb osmosis amb la societat, menys arrogants i amb permeabilitat amb les idees innovadores.

  2. Feliu Guillaumes ha dit:

    Carles, estic básicamente d’acord amb tu, la imatge dels nostres locals oberts amb urnes i interventors dels candidats seria una imatge d’obertura impactant i eficaç.
    Dit això, permet que posi en valor el que tenim ara: els alts càrrecs de CDC els tríen uns delegats que han estat votats, en votació secreta, pels militantts de cada poble (en la hipòtesi més extrema un delegat per cada 25 militants, en l’altre extem un delegat per cada 3 militants), no solen ser ni funcionaris, ni gent que depengui de l’administració (com altres partits). Quan tornin a la seva assemblea local, si no han fet el que la gent volia les sentirán de tots colors. Al Congrès de CDC no es vota per Delegacions, com altres partits, cada delegat és amo individualment del seu vot (i del que volen els militants del seu poble, pel compte que li porta). La dirección és tría en votació unionominal secreta (carrec per càrrec) en una llista desbloquejada, ja no pel secretari general, si no per tots els membres de l’executiva. A Casa nostra no existeixen “Comissions de Candidatures” per fer llistes al Consell Nacional , com en altres partits, es presenta qui vol. Crec que el procediment és prou democràric, que el teu es saltaría l’esglaó dels delegats i ho seria una mica més, sí. Que faria més evident la transparència cap a la societat? sí. Però no menysvalorem el que ja tenim …. que és el que ens ha fet passar set anys a l’oposició sense que l’estructura de CDC es resentís.

    • gràcies Feliu; entenc molt bé el que vols dir, però necessitem fer nous passos que justament tenen a veure també amb l’aspiració de decidir el nostre futur com a poble; es tracta de donar més poder a la gent; també als militants i als electors. una abraçada!

  3. Carles, estic d’acord amb el què estàs expresant, Malgrat que les primàries no siguin la solució màgica de tots els problemes dels partitts. Però si que són una manera d’obrir els partits a la societat.

    Crec que més enllà dels instruments, que hi han d’ésser, Cal que en la vida pública, els servidors públics actuin amb honradesa, transparencia i sentit de ser servidor públic.

    Crec que en els òrgans de partit hi ha d’haver la hetereogeneitat que reflexa la pròpia societat no el club d’amics o la guardia pretoriana per a què s’em conservi la cadira. Ja n’hi ha prou d’estar badant amb l’eròtica del poder.

    Crec que és i será la tasca de tots els militants recollir el pols de la societat i que en els primers batecs siguem capaços de donar resposta, en aquest sentit un bon exemple va ser la resposta del PRI mexica amb tot el moviment feminista.

    També és veritat que hi ha una rencança de la gent a entrar a dins dels partits només per dir-hi la seva, expresar les seves preocupacions, projectes e ilusions. Per tant si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma, i en aquest sentit hem d’anar cap a la gent no per a alliçonar sinó per a escoltar.

Retroenllaços

  1. […] aquest context cal llegir el post d’ahir del diputat al Congrés Carles Campuzano “CDC, partit obert”. Sé de què va. S’hi poden fer matisos però l’entenc, i en part és així perquè fa uns dies […]

  2. […] este contexto hay que leer el post de ayer del diputado al Congreso Carles Campuzano “CDC, partido abierto”. Sé de qué va. Se pueden hacer matices pero lo entiendo, y en parte es así porque hace unos […]

Digues què en penses

*


*