Tots plegats estem consternats pels brutals, dramàtics i irracionals fets esdevinguts a Noruega aquests dies[1]. L’espectre sinistre de l’extremisme xenòfob fa temps que està instal-lat a Europa i els actes terroristes d’Anders Behring Breivik en són el seu exponent més horroròs. Tota ideologia extremista que nega aquella veritat que resa que totes les persones són nascudes iguals i que gaudeixen de determinats drets que són inalienables acaba tenint sempre la seva deriva violenta.
Per això mai podem justificar la ideologia dels xenòfobs ni ser-ne condescendents.
Però també hem de saber trobar que és que explica l’exit de tants extremismes a Europa en els darrers anys.Els malestars socials associats a les enormes transformacions que estem vivint en aquest veritable canvi d’època hi tenen molt a veure.
Fa uns dies, i en marc del Grup Repensar les Polítiques Socials, escoltarem a la Montserrat Guibernau analitzar la nova dreta radical europea. Podeu fer una ullada al treball que ha publicat per a Policy Network[2] sobre aquest fenomen amb el títol de “Migration and the rise of radical rigth“
I caldrà seguir amb atenció els treballs del jove recentment guardonat per la Fundació Catdem, en Sergi Pardos[3], sobre la força electoral de la xenofòbia.
Clar que hem de condemnar aquesta violència extrema ,però combatre a fons els arguments dels extremistes demana alguna cosa més que la condemna moral. La Guibernau i en Pardos ens hi poden ajudar.
[1] El 22 de juliol de 2011 es van produir uns atemptats a Noruega en els que moriren 76 persones a mans d’un ultradretà, Anders Behring Breivik.
[2] “Think-tank” amb base a Londres. Busca promoure el pensament estratègic en les solucions progressistes als desafiaments del segle XXI i el futur de la democracia social, incidint en els debats polítics del Regne Unit, d’Europa i de la resta del món.
[3] Doctor en Política i Ciències Socials a l’”European University Institute” de Florència. Els seus temes d’interès són el comportament polític, la política comparada i els estudis migratoris. Actualment treballa a la Universitat d’Oxford.
Digues què en penses