Comentaris per Carles Campuzano

Comentari de joan a NO SOM UN PAÍS SERÍÓS

joan — Wed, 10 Apr 2013 05:12:27 +0000

Mare meva. Quin pressupost s.ha d.aprovar si encara ni sabem el sostre de deficit. Aixo si que seria serios? Aprovar uns pressupostos que no es podran complir? El proces avanca i ho fa a bon ritme i les majories pel que fa al dret a decidir hi son i hi son solides.

Comentari de Carles Campuzano a NO SOM UN PAÍS SERÍÓS

Carles Campuzano — Tue, 09 Apr 2013 12:31:17 +0000

Conrad,

no sóc tan optimista. N’anirem parlant. Una abraçada

Comentari de Conrad a NO SOM UN PAÍS SERÍÓS

Conrad — Tue, 09 Apr 2013 08:58:20 +0000

Davant la noticia d’una malatia molt greu, els psicolegs ens expliquen que el pacient pasa per tres fases:
1 : Negació : Demanarem una altre opinió per que, no pot ser, s’han equivocat.
2 : Cerca de culpables. Tothom li deia que no fumés tant!.
3 : Acceptació.

Quan a Madrid comencin a culpar-se entre ells serà senyal que han sortit de la fase 1.

Una altra cosa. El PROCES, és un exemple de processos que ja no depenen del tot de les estructures organitzatives(partits) i de comunicació(premsa, tv ) del segle XX.

El fet que la gent ens podem comunicar i influir entre nosaltres directament i sense intermediaris, condiciona el que diem i el que fem molt més que fa 15 anys i ja no es tant important com abans si els partits es posen o no d’acord.

Recordem que tot va esclatar un 11 setemble per una mani gestada sense liders i que no són del tot necessaris els líders per a que l’ona expansiva faci el seu camí.

Salut.

Comentari de Rober a QUÈ PODEM APRENDRE DEL SECTOR PRIVAT EN LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ?

Rober — Sat, 16 Feb 2013 19:06:22 +0000

The best way to combat corruption is to follow the money in government, I am responsible for the purchasing department of a public company owned by the State of Alaska, as such all our contracts and purchases are made in a very public and transparent manner, the believe is that competition will drive costs down and allows all large and small business to participate in a very public process. In Spain the same thing should be true and until that happens nothing will change. Fortunately people in purchasing positions have a very high standard to attain but is not impossible, the problem is changing a culture at its roots, that might take generations to change.

Comentari de NAC eye drops a ÉS POSSIBLE L’ACORD?

NAC eye drops — Mon, 11 Feb 2013 03:18:00 +0000

En los últimos años, en la vía de la profundización democrática, una mayoría de las fuerzas políticas y sociales catalanas han impulsado medidas de transformación del marco político y jurídico. Las más recientes, concretadas en el proceso de reforma del Estatut d’Autonomia iniciado por el Parlament en 2005. Las dificultades y negativas por parte de las instituciones del Estado español, entre las cuales hay que destacar la sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, comportan una negativa radical a la evolución democrática de las voluntades colectivas del pueblo catalán dentro del Estado español y crea las bases para una involución en el autogobierno, que hoy se expresa con total claridad en los aspectos políticos, competenciales, financieros, sociales y lingüísticos.

Comentari de Miquel de Paladella a FINANÇAMENT DELS PARTITS, LA QÜESTIÓ

Miquel de Paladella — Thu, 07 Feb 2013 13:43:25 +0000

Hola Carles.

Crec que oblides mencionar un aspecte fonamental: la Transparència. Posar fi a les donacions anònimes seria un pas absolutament necessari. L’anonimat és el que permet encobrir la corrupció, com tractes de favor, acords de futur o concessions el dia de demà. L’anonimat és el millor aliat dels corruptes.

Pel que tinc entès, aproximadament el 90% del finançament dels partits prové de fons públiques. “Més pes del finançament públic” vol dir que limitaries qualsevol donació privada? Això condemnaria a qualsevol iniciativa política ciutadana fora dels partits actuals.

La recepta, Carles, és la transparència i l’accés dels ciutadans a la informació de tots els organismes públics i partits, inclosos les seves despeses i la contractació. I algun element més, com la limitació dels imports donats privadament, o un mecanisme de sanció a polítics i funcionaris que es saltin les normes de transparència.

L’ombra de sospita és potser injustament allargada, i afecta a tots els partits i a tots els polítics. Però és a les vostres mans transformar aquest fervor popular en una Llei de Transparència exemplar.

Comentari de Conrad Rovira a LA IMPUNITAT DELS CORRUPTES

Conrad Rovira — Mon, 04 Feb 2013 11:54:59 +0000

La corrupció posa en perill el procés de trancisió nacional en la mesura que reforça la separació històrica, centenaria,
que converteix en adversaris els poders i poble. El que vé dels poders, el que és bó per a ells, no és bo per a mí.

Es “el problema” i és el mateix problema que tenen la banca i el sistema judicial, es diu “confiança”.

El pitjor de la corrupció és que destrueix la confiança.
Sota el prisma de la confiança despareix el dubte de si els pressumptes corruptes poden o no continuar representant els electors.

Comentari de piracetam a LA IMPUNITAT DELS CORRUPTES

piracetam — Mon, 04 Feb 2013 11:40:34 +0000

Quan parlem de la corrupció política no podem obviar el model social i econòmic dominant en el nostre país. Una societat en la que durant massa temps el reconeixement social ha estat i està vinculat a l’èxit econòmic, i on el diner i la riquesa han estat l’objecte de tot el reconeixement social. La política i una part dels polítics són fruit de la pròpia realitat social. Com pot ser sinó que casos com el de Gil i Gil, a Marbella, fos escollit per majories absolutes repetides? En aquests i altres casos cal reconèixer el grau de culpabilitat dels propis ciutadans, ja que era l’època de l’enriquiment immobiliari i aquests corruptes afavorien la pròpia acumulació econòmica d’una gran part dels seus votants.

Comentari de ismael peña-lópez a LA IMPUNITAT DELS CORRUPTES

ismael peña-lópez — Sun, 03 Feb 2013 16:57:13 +0000

“És evident que hem de distingir entre els problemes relacionats amb el finançament dels partits i les conductes de lucre personal”

És evident que no. Per al ciutadà no hi ha gran diferència si els diners se’ls embutxaca una persona directament, o bé ho fa indirectament a través d’un càrrec al partit. Els diners surten del mateix lloc i van a parar a la mateixa butxaca: que el circuït sigui més o menys curt o llarg, tant hi fa. De fet, el finançament dels partits em sembla, si de cas, pitjor, per carregar-se les institucions democràtiques, com pitjor és la violència si l’exerceis la policia.

Sobre la resta, totalment d’acord, especialment l’últim paràgraf.

Comentari de Jordi Morrós a LECTURES A RECOMANAR

Jordi Morrós — Mon, 31 Dec 2012 12:24:46 +0000

M’agrada que un polític llicenciat en dret recomani un llibre del difunt Luis Angel Rojo sobre una figura tan rellevant como John Maynard Keynes. Els clàssics amb el temps es tornem més propers que no pas distants, i en el terreny de l’economia en Keynes ja és tot un clàssic cosa que potser d’aquí uns anys no podrem dir d’uns quants economistes actuals que potser són molt mediàtics però que ja veurem si amb el pas dels anys esdeven clàssics.