DEMOCRÀCIA EN CRISI

revolucioLa crisi econòmica està posant en crisi, també, la política democràtica a Europa. Quan els governs i els parlaments dels estats semblen tenir tan poc en les seves mans els destins de la societat i quan les decisions fonamentals per als futur dels països es prenen en institucions que no rendeixen comptes davant el públic, la democràcia trontolla. Si, a més, les decisions que es prenen són injustes, o són percebudes d’aquesta manera per amplies sectors de la societat i les solucions es postposen a un futur incert, quan les reformes estructurals hagin tingut el seu impacte, la legitimitat popular del sistema s’erosiona lentament i els representants escollits entre el poble per tal que facin la llei en nom del poble i pel poble són percebuts com a part del problema i no pas com a solució.

Es reivindiquen aleshores altres formes de fer política, emergeixen nous actors polítics i noves legitimitats reclamen el seu espai. Des del moviment del 15M a la plataforma contra els desnonaments en podem trobar alguns exemples. Amb tota la carrega positiva d’aquells que plantegen les preguntes adequades, denuncien les injustícies i els fracassos del sistema econòmic i polític en el que vivim, però també amb els riscos que es deriven del simplisme davant problemes complexes i de la demagògia com a principal argument dels oportunistes de tots tipus, que també n’hi ha.

Aleshores els mecanismes, sempre delicats, que fonamenten les societats obertes, que no són altres que la legitimitat del pluralisme d’interessos i respostes, el respecte als procediments reglats , la separació de poders i el reconeixement que les majories no poden imposar les seves solucions i les minories no impedir el fet de governar, no funcionen.

Doncs sí, la democràcia, tal i com s’ha formulat i practicat durant les darreres dècades també està risc. I no només des de l’escac que li fan els moviments socials de darrera generació. També per altres sectors.

M’acabava de llegir fa uns dies “Gobernanza inteligente para el siglo XXI: una Via intermèdia entre Occidente y Oriente”, de Nicolas Berggruen y Nathan Gardel i el diagnòstic i les propostes en són unes altres, però el qüestionament del sistema democràtic similar. Votants hedonistes que esperen dels polítics només preocupats pel curt termini i les eleccions, la satisfacció dels seus desitjos més immediats sense pensar en el llarg termini i les necessitats de les futures generacions, aquest seria el resum del mal de la democràcia a Europa i als Estats Units segons els autors. Davant aquesta situació, reclamen mirar a la Xina i aprendre del Partit Comunista i el seu estil de governança, basat en la tradició mil•lenària xinesa.

Digueu-me antic, però entre Singapur i la revolució permanent dels vells i nous troskos, continuo creient en els ideals i valors que inspiraren les Revolucions Anglesa (1642-1689), Americana (1763-1789) i Francesa (1789-1799). Una democràcia és el govern de la gent, per a la gent i amb la gent, basat en la llibertat i la igualtat, que demana alguna cosa més que anar a votar cada quatre anys. I que és massa important per a que estigui només en mans d’aquells que ens dediquem a la política de manera professional. Una democràcia que necessita urgentment ocupar-se i preocupar-se pel bon govern i  la transparència; de la  responsabilitat i integritat dels governants; dels drets i els deures dels ciutadans; de la rendició de comptes dels representants davant els representats; del comportament de les elits i les seves responsabilitats,… tota una agenda que reclama una acció regeneradora i reformista urgent.

Digues què en penses

*

*