ENTREVISTA AL SINGULAR

La Mireia Giné m’ha fet aquesta entrevista que ahir publicava El Singular

Quan sent en el Congrés declaracions com les del ministre Wert -“el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans”- creu que Madrid ha entès alguna cosa?
És obvi que fa temps que no han entès res, però el més greu és que no són conscients que amb aquest tipus de manifestacions ens donen més raons per decidir continuar el camí que ja hem iniciat. Aquestes declaracions són greus des de la perspectiva que ens haurien de defensar i no amenaçar.

Per què els polítics espanyols fan lectures ètniques de la realitat catalana?
El catalanisme ha volgut ser un nacionalisme no basat en l’ètnia; en canvi, a la resta de l’Estat, certament, sempre s’insisteix a fer una mirada profundament ètnica. Sembla que pel poder polític espanyol, mantenir en condició permanent d’immigrants la gent que va arribar fa molts anys és la garantia perquè Catalunya no pugui fer el seu camí. En canvi, avui en dia, en el catalanisme, els aspectes no identitaris són els que estan explicant més l’èxit de la demanda de la independència. A Catalunya el nacionalisme va permetre que ràpidament la gent deixes de ser considera immigrada i passés a ser considerada catalana.

El missatge de la por, però, l’usen tant sectors de dretes com d’esquerres espanyols…
Sí, i no deixa de ser sorprenent perquè els arguments que podrien ser més eficaços des de la perspectiva de la unitat d’Espanya haurien de ser aquells que posin l’accent en els avantatges d’anar plegats. I, en canvi, fan servir un argument molt reaccionari, com és el de la por. Al final acabarà sent un argument poc convicent, si des de Catalunya volem construir un país i una societat millor que la que hem pogut fer en aquests darrers anys. És més atractiu apuntar-te a un projecte on el futur és millor que el present, que no pas a un projecte que només t’ofereix la por.

El PSC va votar la setmana passada al Congrés, en contra de transferir a la Generalitat la capacitat de convocar referèndums. Els van preparar una proposició trampa com diuen ells?
El PSC des de l’any 81 no existeix a Madrid. Hi ha diputats socialistes escollits per les demarcacions de Catalunya però fa trenta anys que van decidir no exercir de Partit Socialista de Catalunya al Congrés de Diputats. Durant molts anys la societat catalana no hi va donar excessiva importància, però en els darrers anys s’esperava que els diputats a Madrid actuessin com a diputats escollits a Catalunya. Els diputats catalans, en aquesta ocasió, han actuat com des de fa trenta anys, barrejats com una part més del Parit Socialista Obrer Espanyol.

Un milió i mig de catalans van sortir al carrer per demanar la independència. Què es comentava el dia següent a la carrera de San Jerónimo? 

El dia 12 hi havia una minimització màxima del que havia succeït. Ho situaven tot en una tàctica partidista i es pensaven que era una història que havia organitzat Convergència per guanyar posicions respecte el pacte fiscal. Posteriorment, el 13 i 14 deien que Convergència n’havia perdut el control i que ho havien organitzat els radicals d’Esquerra i que ens acabaria passant factura electoral. Però després de la intervenció del president Mas, el dijous de la setmana següent, es va començar a marcar l’assumpció: aleshores les coses a Madrid estaven canviant seriosament.

I els diputats del PNB com veuen la situació catalana?
Sempre hem tingut bona sintonia entre bascos i catalans però hi ha la sensació, aquesta vegada, que la dinàmica nacional catalana va molt per davant de la basca. Al País Basc tenen les eleccions i venen molt marcades per la competència entre el bloc sobiranista de PNB i Bildu, però segurament el camí que ha engegat Catalunya acabarà condicionant molt les demandes que es plantegin al País Basc.

Donen suport al procés sobiranista català o temen pel futur del seu concert econòmic?

Els preocupava més quan parlàvem del pacte fiscal. En aquell moment es posava sobre la taula l’assimetria basca i navarresa. Focalitzava molt el debat en per què el País Basc i Navarra ho tenen. Quins efecte està produint…

Vostè treballa amb Josep Antoni Duran al Congrés, és el seu cap parlamentari. El líder d’Unió ja accepta la petició d’un Estat propi?
En el discurs que va fer diumenge passat, en l’elecció dels candidats de CIU, hi va haver un crit d’un gran dirigent històric [Manuel Carrasco i Formuguera: Visca Catalunya lliure]. Unió Democràtica donarà suport a aquest procés per coherència.

El president Mas ha advertit que no es tracta d’una ruptura sinó de continuar mantenint relacions amb Espanya però des de l’Estat propi. Espanya ho acceptarà?
Com deia Jaume Vicenç Vives “en termes geogràfics som espanyols” en el sentit de la Hispania, com ho són els portuguesos i ho serem fins a la fi del món. Els pobles amb qui haurem de tenir la millor relació possible serà amb els de la Península Ibèrica, perquè són veïns i tenim vincles sentimentals, històrics i familiars. El moviment que hem engegat ens obliga a tenir la mà estesa vers la resta de pobles peninsulars, malgrat que ens costarà perquè hi haurà una tensió emocional.

El català hauria de ser l’única llengua oficial?
El català i el castellà haurien de ser tractats en peu d’igualtat legal en una Catalunya independent i els drets dels castellanoparlants garantits. I és més, no hauríem de renunciar a tot el potencial cultural i econòmic que el castellà suposa per a Catalunya, pensant de manera molt especial en l’Amèrica Llatina i en la població llatina dels Estats Units. Ens equivocaríem, i molt, si renunciéssim a tot allò que el castellà ens aporta.

Veu una Catalunya independent dins la Unió Europea? 
Sense cap dubte. El problema mai serà jurídic, sinó polític. I la solució, per tant, també serà política, o sia fruit d’un acord. Després, però, es construirà jurídicament la solució, de la manera més intel•ligent possible. Diguéssim que per al nostre cas no hi antecedents, però tampoc hi ha impediments o prohibicions expresses.

Creu que Catalunya tindrà el suport d’altres països d’Europa?
Si es donés el cas que accedíssim a la condició d’Estat sense acord amb el govern espanyol, segur que aquest intentarà impedir la nostra continuïtat a la Unió Europea i a l’Eurozona. Però també estic convençut que la resta d’Estats europeus forçaran la situació per a resoldre el conflicte. Es inimaginable que el país més europeu de la península ibèrica estigui fora del nucli dur del projecte europeu

A la premsa anglosaxona i americana veiem que cada dia coneixen més la situació catalana. La pressió d’altres països pot arribar a ser un element clau en la proclamació del nou Estat?
L’11 de Setembre ha tingut un enorme impacte en els media i ha internacionalitzat el cas català. A totes les cancelleries ja hi ha el dossier de Catalunya. I en qualsevol anàlisi sobre com l’Europa del Sud supera l’actual crisi, també hi figura la demanda catalana. I sí, segur que això ens ajuda en la mesura que pressiona al govern espanyol a donar respostes a les nostres demandes democràtiques

Fa uns dies entrevistàvem a Isabel Helena Marti de Sobirania i Justícia, i ens explicava que cal un bon pla de contingència, per tenir-ho tot preparat en el moment de fer el pas. S’està elaborant o pensant en ell des de CiU?

És evident que hem endegat un procés i a partir de les eleccions haurem de prendre moltes decisions per anar fent aquest camí. Hi ha coses, però, que s’han d’anar preveient. És evident que sí.

Per tant, s’hi està treballant…
Dono per suposat que sí, s’ha de treballar.

I digui’m. Vostè veu el PSC com a quarta força política catalana, com apunta la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)?
El PSC continua essent un partit important, que governa algunes de les grans ciutats del país i que en les darreres eleccions espanyoles, malgrat perdre, va mantenir un volum significatiu d’electors. Me l’imagino més com a segona força, però tindrà molt a prop el PP, ERC i ICV.

Digues què en penses

*

*