La dependència no funciona

En la nova legislatura que encetem a Catalunya, les qüestions vinculades a les necessitats de les persones dependents seran centrals. L’herència del Tripartit és força galdosa. En la gestió d’aquesta política i en la defensa de l’autogovern.

Artur Mas, en el debat d’investidura, va anunciar el compromís de promoure una llei catalana de promoció de l’autonomia personal. Tenim competències exclusives en matèria de serveis socials i és inaudit que l’anterior Govern de la Generalitat hagués fet una abandonament de les seves responsabilitats acceptant un marc estatal en matèria de dependència que pulveritzava aquesta competència exclusiva. Toca recuperar l’àmbit català de construcció d’una política nacional d’atenció a la dependència i de promoció de la vida independent.

Els problemes de l’actual llei de dependència estatal, però, no són només competencials. Ho són de disseny conceptual i ho són en matèria de finançament d’aquesta política.

El recent informe de l’Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales ho posa de manifest de manera molt clara.

Algunes dades.

A Catalunya el 27,2% de les persones que tenen reconeguda la condició de dependents estan pendents de rebre prestacions. La mitja estatal és 26,4%

A Catalunya fins el 81,4% de les persones reben una prestació econòmica, i no pas serveis. La mitja estatal és del 65,8%.

A Catalunya només el 25,8% dels cuidadors familiars estan donats d’alta a la Seguretat Social. La mitja estatal és del 39%

I finalment, Catalunya per habitant i any aporta 63 euros al finançament de la dependència i l’Estat hi posa 43.42 euros. Les mitges estatal són de 61 euros per a les CCAA i 41.35 euros per l’Estat.

Si no hi posem remei, l’any vinent, amb l’entrada al sistema dels dependents lleugers , totes aquestes xifres poden empitjorar.

Digues què en penses

*

*