LA DISCAPACITAT, UN REPTE PENDENT

Malgrat un esforç considerable des de fa anys, tant de la iniciativa social com dels poders públics, les taxes d’ocupació de les persones amb discapacitat son inacceptables. Lluny de la normalitat, la menor oportunitat per a trobar una feina continua sent la norma per a una persona amb discapacitat. La taxa d’activitat de les persones amb discapacitat a Catalunya durant l’any 2016 ha estat d’un 36,2% (Barcelona 70%; Girona 11%; Lleida 4%; Tarragona 15%) segons les dades extretes de l’INE i del Butlletí del perfil de l’atur del l’Observatori de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Probablement allà on hem de centrar els esforços, si volem garantir un mercat de treball veritablement inclusiu, és  el de facilitar la incorporació de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària i no només en els Centres Especials de Treball (CET).

Els CETs han jugat i jugaran un paper fonamental en la generació d’ocupació de les persones amb discapacitat. Han estat, són i seran iniciatives sovint nascudes des dels propis moviments socials, promogudes per afectats, per pares i mares i per professionals del sector. En la majoria dels casos l’afany de lucre és inexistent. Hi tenim en aquest camp algunes de les empreses socials més emblemàtiques del país. Ara bé, el gruix de l’ocupació entre el col·lectiu no pot venir ni vindrà d’aquest sector del teixit productiu. Només amb un esforç sostingut en el temps del conjunt de els empreses “normals” del país ens permetrà superar una situació tan dramàtica per a milers de persones.

 

“Només amb un esforç sostingut en el temps del conjunt de els empreses “normals” del país ens permetrà superar una situació tan dramàtica per a milers de persones.”

Aquesta orientació envers la integració laboral en el mercat ordinari planteja dos reptes. Als governs, la necessitat de reforçar les actuals polítiques d’integració laboral, posant l’accent en tots els aspectes vinculats a la formació de les persones i la seva orientació laboral, mantenint alhora la política d’incentius i subvencions a l’ocupació mentre  que necessàriament s’incrementa l’acció de la Inspecció de Treball per tal de donar compliment a l’obligació legal de reservar un 2% dels llocs de treball per a les persones amb discapacitat i es vetlla per evitar qualsevol mena de discriminació per raons de discapacitat. Per al sector privat, el repte té a veure en un canvi de mirada i la superació de prejudicis respecte les capacitats de les persones amb discapacitat.

Hi ha talent, gent formada, amb ganes de treballar que només necessiten un entorn que faci possible el fer feina o tenir aquells suports que permeten desenvolupar una activitat professional amb èxit.Tot plegat demanarà una amplia aliança entre governs, empreses i les entitats socials que treballen en l’àmbit de la discapacitat; una aliança que ha de permetre difondre els avantatges existents en incentius, subvencions i bonificacions, donar a conèixer bones pràctiques i histories d’èxit, facilitar i complementar la formació de les persones treballadores i promoure mecanismes que facin possible les entrades i sortides de les persones entre una feina en una empresa protegida i una empresa ordinària. Tot plegat en un context, per altra banda, en el que els canvis demogràfics en curs accentuaran les necessitats de treballadors per a les empreses i en el que el tractament laboral de la discapacitat sobrevinguda esdevé un nou repte per a  les empreses.

“El principal repte que avui les societats avançades no han resolt és garantir la vida autònoma i plena  de les persones mitjançant una feina digna amb un salari suficient.”

I és que la idea de la fi del treball és equivocada i ens despista del principal repte que avui les societats avançades no han resolt: garantir la vida autònoma i plena  de les persones mitjançant una feina digna amb un salari suficient en temps de globalització econòmica i les revolucions tecnològiques en marxa. Un repte enorme que ens interpel·la a tots.

Publicat originalment a Respon.cat

Fotografia Flickr anjan58

Digues què en penses

*

*