MOCIÓ DE FICCIÓ

El Partit Demòcrata ha estat i estarà en contra de Mariano Rajoy. Per això, serà necessari aconseguir 176 vots al Congrés, és a dir, haurem de sumar el consens dels diferents partits de l’oposició. Era aquest l’objectiu de la moció d’Iglesias? Tots sabem que no, perquè només ha obtingut el suport de 82 vots en comptes dels 176 necessaris.

 
Primera raó de l’abstenció del Partit Demòcrata a la moció d’Iglesias: cal fer les coses bé i construir una moció de censura que pugui prosperar. I per descomptat que es pot. Som més de la meitat dels diputats del Congrés els que, si volem i si ho fem bé, podem fer fora Rajoy. Només si Iglesias hagués treballat per obtenir la confiança de 176 diputats per fer fora Rajoy i propiciar un acord per al referèndum, des del Partit Demòcrata li hauríem donat suport. Però aquesta moció només ha pretès marcar perfil pensant en la batalla de Podem amb el PSOE. Una estratègia de propaganda i agitació que si bé és legítima, no és més que una estratègia de partit. Si es tracta de fer fora Rajoy i de pactar un referèndum de veritat, des del PDECat hi serem. Més motius i arguments que nosaltres per defensar un canvi de Govern a Espanya i censurar Rajoy no els pot tenir ningú. L’expulsió de Francesc Homs del Congrés, les sentències contra Mas, Ortega i Rigau, les querelles contra Borràs, Corominas i Barrufet, la política patriòtica de Fernández Díaz … Són motius que ens recorden cada dia que cal fer fora Rajoy. Per tot això, és clar que demanem un canvi de Govern. Però fem-ho seriosament, des del rigor i no només des de la tàctica i lluita partidista. Hi ha molta feina a fer per construir aquesta alternativa.

 
Segona raó de la nostra abstenció: Catalunya. El candidat Iglesias s’ha manifestat disposat a pactar la celebració del referèndum amb Catalunya. Nosaltres també, i és el que fa anys que demanem. Però ara toca posar-se al costat del president Puigdemont i del Parlament de Catalunya. El PDECat vol ser coherent i exigir a tothom, també als comuns, més claredat de la que habitualment mostren. No banalitzem el referèndum. Durant aquests dies, les promeses de Pablo Iglesias sobre el referèndum ens han recordat el Zapatero que va prometre aprovar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, i que va acabar beneint la sentència del Tribunal Constitucional. I avui no està gens clar que la gent de Podem i la seva confluència catalana estigui en aquesta posició. Esperem que al final sí que hi estiguin, com va passar el 9N del 2014, després de molts dubtes i vacil·lacions.

 
I és que avui el que és absolutament determinant per al futur de Catalunya és mantenir el compromís per anar a votar l’1 d’octubre. Aquesta és l’aposta democràtica per la qual el país necessita el màxim compromís de tots els seus ciutadans, la màxima mobilització cívica, la màxima implicació de totes les institucions. I llavors no valdran mitges tintes.

 

Publicat originalment a El Periódico.

Digues què en penses

*

*