Nació d’immigrants

Potser el dia que proclamem i assumim amb orgull que som una nació d’immigrants començarem a plantar a cara al discurs i la política xenòfoba que, poc a poc, va guanyat representació a Catalunya.

No són és discutint sobre falsos problemes, com hem fet en aquests darrers anys parlant del vel o del padró municipal, com respondrem als conflictes, reptes i pors que genera la immigració. Ni pensant que un discurs més dur davant el fet migratori deslegitimaren les mentides i prejudicis que fomenten els Anglada i Garcia Albiol, de torn.Al contrari. Ho hem vist masses vegades a la resta d’Europa. Assumir la manera d’enfocar la qüestió migratòria dels extremistes i radicals els dona més força. A França i a Dinamarca.

El que avui som com a país és fruit de l’enorme intel.ligència col.lectiva i el sentit comú de la immensa majoria de la gent  davant la immigració peninsular. Fa 40 anys varem decidir que ningú jugaria amb els prejudicis i les pors que la immigració de la resta de l’Estat provocava en la societat catalana. Ni tampoc es va voler buscar cap mena d’avantatge polític  vinculant els problemes de convivència i d’inseguretat a les perifèries de les ciutats catalans amb la llengua i l’origen dels seus veïns.. Ningú va afirmar que a la Model es parlava fonamentalment castellà. Ens barrejarem, a les parròquies, als sindicats, a les escoles, als partits, a les entitats de la cultura popular, a les associacions de veïns… i ens ha anat raonablement bé. Ens en podem sentir orgullosos.

Si als anys  70 i 80 haguéssim tingut Anglades i Garcia Albiols, avui tindríem un país pitjor.

Ens toca rellegir Candel i Cabré i cercar en el nostre passat més recent les respostes que necessitem.

Digues què en penses

*

*