QUAN L’ASCENSOR SOCIAL FALLA

husbyEls disturbis d’aquests darrers als barris de la perifèria d’Estocolm reobren la discussió sobre com els països europeus afronten el repte de garantir la mobilitat social en societats més diverses i el saber encaixar en el si els fills dels migrants.

No serà aquesta una discussió nova. Ja ho varem viure fa uns pocs anys, després que a França esclatessin les revoltes de les “banlieues” l’any 2005.

La promesa europea, que no és altra que oferir una societat en el que és possible tirar endavant un projecte personal i familiar, mitjançant la feina i una xarxa de seguretat social que et protegeix durant la vida davant els riscos i et garanteix una vellesa digna, és qüestionada. Una promesa que tenia molt a veure amb la fluïdesa i la mobilitat social ascendent. Singularment ara, en un context de crisi econòmica, que amb menor intensitat  però que també afecta les economies més competitives d’Europa, aquest model trontolla.  I en un moment en el que la necessitat d’adaptar el model social europeu als nous escenaris que es deriven de la globalització econòmica, l’envelliment de la població i l’impacte de les TIC en les empreses i treballadors, han obligat a les reformes, que sovint han implicat guanyar flexibilitat, competitivitat i llibertat a canvi d’un augment de les desigualtats socials i un afebliment de la capacitat redistributiva de les polítiques públiques.

La promesa europea sembla que falla especialment per als joves descendents dels migrants de les darreres dècades; diríem que per a ells, la mobilitat social ascendent és una quimera.

I a Catalunya, on bona part de l’èxit del model català durant tot el segle XX ha tingut a veure amb el seu enorme dinamisme social, què està passant?

Els estudis de Xavier Martínez Celorrio ens diuen que l’ascensor social català s’ha espatllat. La crisi que va esclatar l’any 2008, els problemes estructurals del mercat de treball i el fracàs escolar, les febleses del nostre Estat del Benestar i el persistent dèficit fiscal que patim ens empenyen a un model més desigual i amb una fluïdesa social més feble. I les dades i els perfils del fracàs escolar i l’atur entre els joves apunten problemes greus a curt i mig termini si els analitzem també en clau “ètnica”.

El foc d’Husby ens obliga a mirar  amb més  atenció i dedicació a les escoles i instituts dels nostres barris  i invertir en infants i joves.

Ascensor social més intercultural, de Xavier Martínez Celorrio

Utopia sueca,¿ fin de trayecto?, de Joan M. Alvarez

Digues què en penses

*

*