QUI NO PAGA ELS SEUS IMPOSTOS?

erosio fiscalFomentar el creixement econòmic i l’ocupació amb més ingressos fiscals i establir una estructura impositiva justa que promogui el creixement i faci possible el finançament d’uns serveis públics de qualitats  són necessitats que afronten tots els Estats avançats i tenen molt a veure amb el fet que les multinacionals paguin els impostos que els hi toca sufragar.

I és més enllà de la política d’austeritat, que ja ha demostrat els seus límits i contraindicacions, és per la via de l’augment dels ingressos fiscals i la millora de la competitivitat, on trobarem respostes per a sortir de la crisi.  Estem parlant,sobretot, d’un augment dels ingressos fiscals que no pot voler dir continuar  incrementant la pressió fiscal de les petites i mitjanes empreses, dels autònoms i dels treballadors, tan privats com públics, en definitiva de les classes mitges que articulen i garanteixen el progrés de la societat.

Des d’aquest punt de vista, combatre la massiva i escandalosa  pèrdua d’ingressos fiscals que pateixen els Estats com a resultat de  les  agressives, però legals, practiques de les multinacionals de no pagar impostos on les seves activitats econòmiques generen beneficis , s’ha convertit en una prioritat de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ( OCDE). Si durant molt de temps aquest organisme s’ha preocupat de la” doble imposició” ara ha assumit que és un problema més greu la “doble no imposició”. Fa pocs dies ho vaig tornar a constatar, tot participant en un trobada de parlamentaris promoguda per aquesta organització internacional. Com es diu a l’OCDE si els governs creuen que les lleis permeten les practiques evasives de les multinacionals, cal canviar aquestes lleis.

També les institucions de la Unió Europea s’hi han posat a treballar. La discussió té una considerable dimensió política: no es tracta només de recuperar uns ingressos tan necessaris en aquests moments, sinó també recuperar la confiança de les classes mitges i les pimes amb el sistema fiscal i amb el conjunt del sistema.

Òbviament, aquesta no és una batalla que es guanyi en dos dies, però és imprescindible donar-la i guanyar-la. En part està vinculada a decisions que es prengui en l’àmbit estatal; l’encert, o no, de la reforma fiscal que Rajoy ha anunciat tindrà molt a veure amb aquest com afronta aquesta qüestió; però depen molt  també de la cooperació a nivell  europeu i internacional; des de la desaparició dels paradisos fiscals fins l’harmonització impositiva entre els diferents estats la cooperació internacional és imprescindible. I cal també d’una major consciència ciutadana que pressioni als governs i també a les multinacionals, que sovint es vanten de la seva Responsabilitat Social i són sensibles als aspectes reputacionals sobre la seva marca.

Allò que segur que no s’hi val és resignar-nos a creure que les grans corporacions s’escapen de pagar els impostos que sí o sí  ha de pagar el ciutadà corrent, que cada aixeca la persiana del seu negoci o agafa el tren de rodalies per anar a treballar a Barcelona.

Informe del Parlament Europeu

Posició OCDE

Digues què en penses

*

*