RECENTRALITZAR EL TERCER SECTOR

VOLUNTARIATLegislar a nivell estatal sobre el Tercer Sector Social i el Voluntariat, sense abordar els problemes de veritat que limiten i dificulten la capacitat d’iniciativa social que té el teixit associatiu, té tota la pinta d’esdevenir una subtil manera de reforçar el procés de recentralització que el Govern del PP està promovent en aquesta legislatura, especialment en el camp de les polítiques socials. Un plantejament  dels populars que, en els millors dels casos, ha trobat una tèbia resposta en els partits oficialment d’esquerres, quan no una total complicitat. L’afany uniformitzador i homogenitzador és molt transversal a les Espanyes.

Justament aquesta raó ens ha dut a presentar les corresponents esmenes a la totalitat als projectes de llei del Tercer Sector i el Voluntariat que el Govern espanyol aprovà fa uns dies i que ara han iniciat la seva tramitació a les Corts Generals.  Unes esmenes a la totalitat que ningú pot interpretar de manera equívoca; hem estat probablement el grup parlamentari més actiu en defensa del Tercer Sector durant aquesta legislatura; hem reclamat polítiques i mesures concretes que donin suport a les iniciatives socials de la societat civil: proposició de llei mecenatge, proposició de llei de creació d’un Fons de suport al Tercer Sector, proposició de llei de clàusules socials per reconèixer les empreses socials, proposició de llei per a reconèixer els emprenedors socials, proposició de llei per a territorialitzar la gestió del 0,7 del IRPF per a finalitats socials i ambientals, interpel·lació per eximir a les entitats petites de les noves obligacions en matèria tributària, interpel·lació que reclamava una política global de suport del Tercer Sector, per citar-ne només algunes.

Però certament hem presentat unes esmenes a la totalitat per a denunciar aquest nou pas recentralitzador que el Govern de l’Estat ens vol imposar. Mesures que tendeixen a reforçar les estructures estatals del tercer social i el voluntariat però afebleixen el desenvolupament i l’enfortiment de la iniciativa social d’àmbit català o local, oblidant que és des de la proximitat a la gent on el tercer sector i el voluntariat tenen tota la seva raó de ser. Del que es tracta és de preservar i enfortir el model català d’iniciativa social, amb una llarga tradició, un fort arrelament social i molt enganxat a la realitat.

En qualsevol cas, volem aprofitar el tràmit parlamentari per a plantejar una bateria de propostes i demandes que ens semblen claus per enfortir la nostra trama associativa i que, ara per ara, depenen de Madrid: mesures per a facilitar la creació d’ocupació, increment dels incentius fiscals per a les donacions d’empreses i persones i exclusió de les petites entitats d’obligacions fiscals innecessaris, mesures que facilitin la concertació amb les entitats  per a gestionar els serveis socials i acabar amb la discriminació que suposa l’exclusió de l’IVA en la contractació pública, clàusules socials per afavorir la contractació de les entitats que donen feina a les persones en risc d’exclusió, adaptació de la llei general de subvencions i de la llei de la transparència a la realitat del teixit associatiu, incloure les subvencions en els mecanismes de finançament del deute als proveïdors de les administracions públiques, facilitar els procediments de declaració de la utilitat pública,…una agenda imprescindible i que, malauradament, les lleis del govern espanyol no plantegen.

Tenim un compromís polític molt clar amb les entitats socials; en la mesura que un tret essencial que ens defineix com a país es aquesta enorme capacitat de la ciutadania d’implicar-se en allò que és de tots mitjançant un dens i ric entramat associatiu. Històricamen, el catalanisme polític ha fet bandera de defensar la iniciativa de la societat davant l’intervencionisme de l’esquerra i la dreta. Un tercer sector social, per altra banda, que ha jugat un paper fonamental en l’extensió de l’Estat del Benestar i que alhora ha estat una de les xarxes de seguretat més rellevants per a milers de famílies durant aquests anys tan durs, expressant el compromís solidari i fraternal de la ciutadania. Un Tercer Sector, que en darrera instància, fa comunitat i reforça el capital social que fa de la democràcia una realitat més vibrant i rica. Un tercer sector i un voluntariat doncs que formen part i defineixen la nostra realitat nacional, una determinada manera de ser, viure i conviure.

Digues què en penses

*

*