REPENSAR EL TREBALL

 

La irrupció del nous negocis digitals de la denominada “economia col·laborativa” està posant a prova bona part de la regulació existent en matèria de dret laboral i de la Seguretat Social. No és cap novetat i no ens hauria de sorprendre. Les bases del nostre ordenament legal en aquestes matèries responen fonamental a la lògica de la societat industrial, d’empreses que competien a escala nacional i del pacte social entre empresaris i treballadors. Són institucions, normes i regles ben pensades per al treballador de la fàbrica o l’oficina, que al llarg de la seva vida treballarà en la mateixa empresa, progressant en el seu si. Temps de mobilitat laboral escassa i enormes certeses sobre el futur. Aquest és un model que fa temps que està en crisi; la flexiseguretat, inventada pels danesos, fou un primera resposta que continua essent vàlida, i que a  nivell català i espanyol encara està per implementar. Es tractava de fer flexible la regulació laboral, però invertir fort en formació, recol·locació laboral ràpida, generoses assegurances de l’atur dels treballadors per a garantir-ne la seguretat davant el risc de la pèrdua del salari; i es parlava de protegir més la capacitat de trobar feina del treballador que no pas d’assegurar el lloc de treball concret que hom ocupava. Un  dret del treball que protegís  als  treballadors però que també permetés a l’empresa competir.

Ara, les revolucions tecnològiques en marxa estan acabant de posar en evidència la crisi del vell sistema. Toca doncs encarar amb coratge la nova realitat i trobar les respostes que la societat necessita, cercant aquell sempre difícil equilibri entre eficiència econòmica i justícia social.

Les respostes de fons del dret del treball i la protecció social, que no eren altres que garantir salaris suficients, garantir condicions dignes i segures de treball i donar seguretat davant el risc de perdre el salari (per raons d’atur, malaltia, accident, discapacitat, maternitat i paternitat, vellesa), continuen plenament vigents. Però si el treball és més flexible i menys estable, menys previsible i més incert, més irregular i menys dependent… Té sentit que la protecció social que es garanteix estigui vinculada fonamentalment als esforços contributius via cotitzacions a la Seguretat Social per part d’empreses i treballadors mentre es treballa? Probablement no. Té sentit que els sistemes de Seguretat Social distingeixen entre treballadors per compte propi i per compte aliè? Segurament tampoc. Ens tocarà trencar esquemes. Macron, a França, apunta algunes idees interessants.

La irrupció de les denominades plataformes digitals i el debat que ha obert sobre les condicions de treball dels seus usuaris (són treballadors per compte propi? Per compte aliè? Falsos autònoms? Treballadors autònoms econòmicament  dependents o TRADE?) és imprescindible d’abordar. I caldrà fer-ho de manera urgent. Cal donar seguretat jurídica als emprenedors però també als usuaris. El potencial d’innovació, ocupació i creixement econòmic de l’economia digital és enorme. Però necessitem anar més enllà. I per anar més enllà serà imprescindible un nou pacte social que faciliti i promogui la innovació i la llibertat d’emprendre, redistribueixi  de manera justa els guanys del dividends digital i ens protegeixi a tots dels riscos econòmics associats a la pèrdua dels ingressos salarials. Tenim feina.

Aquest és un article publicat a La Vanguardia

Digues què en penses

*

*