SÍRIA A MELILLA

siriaHi ha conflictes que sembla que no tinguin res a veure amb nosaltres. La guerra a Síria és un d’aquests casos que després d’haver esgotat l’interès dels mitjans de comunicació desapareix de l’agenda. Sabem que la guerra continua, de tant en tant reapareix la notícia, però creiem que no ens afecta, que no hi podem fer res i que no tenim cap responsabilitat.

I t’apropes durant unes hores a Melilla- territori europeu-,  i veus que Síria també està aquí. Fa uns dies ho vaig poder comprovar personalment.

Només cal visitar el Centre d’Estància Temporal d’Immigrants (CETI) de la ciutat per entendre la dimensió de la tragèdia. En un equipament dimensionat per acollir menys de 500 persones, s’hi acumulen a prop de 2.000 persones, la majoria refugiats sirians, arribats des del Marroc via Algèria. Families, nens, ex combatents, kurds, islamites, s’amunteguen en condicions precàries, més pròpies d’un camp de refugiats que no pas d’una instal·lació d’un Estat de la Unió Europea. La professionalitat dels treballadors del CETI fa suportable la situació per unes persones que han d’esperar uns quants mesos a Melilla per a ser acollits després d’un llarg periple fugint del seu país i dels camps de refugiats de Líban i Jordània, on la situació es degrada de manera dramàtica. La majoria d’aquests sirians esperen reunir-se amb familiars i amics que viuen en diferents estats europeus, sent Espanya simplement una zona de pas.

Mentre a la frontera terrestre de Melilla durant el passat mes de gener s’han tramitat gairebé 500 peticions d’àsil de persones procedents de Síria, en condicions materials i legals (assistència lletrada, interpretes,…) molt febles. Fins ara aquestes peticions han estat tramitades pel voluntarisme i la professionalitat dels policies responsables de la frontera; i la pressió de l’ACNUR  i les ongs que treballen amb els migrants hi han contribuit de manera decisiva, però cal dir que molt clar que a Melilla està en qüestió l’exercici d’un dret humà com és el dret d’àsil.

Tant a la CETI com a la frontera m’expliquen que durant les properes setmanes es faran actuacions per a millorar tant les condicions de vida dels refugiats com per garantir l’atenció legal i humana dels demandants de protecció internacional amb la creació oficines d’asil a la frontera. Han passat 4 anys de l’inici de la guerra sembla que ara el govern es comença a posar les piles…

Espanya té responsabilitats en la mesura que el drama de Síria truca a les portes de les seves fronteres. I la Unió Europea té l’obligació de reconèixer que la situació peculiar de de Melilla, i també de Ceuta, demana més mitjans i responsabilitats compartides. Sense compromís i solidaritat europees, els Estats del Sud d’Europa estan limitats per a fer front als drames a les seves fronteres.

Però Espanya pot i ha de fer més del que fa. I fer-ho millor.

Que es pot fer des de l’Estat espanyol? Doncs d’entrada allò que fan ja alguns Estats europeus, que es acollir un nombre determinat i pactat de refugiats per la via del reasentament, contemplat a la llei d’asil. Fins ara el Govern espanyol ha fet oferiments d’acollida de refugiats per aquesta via amb un nombre que no arribi als dos centenars de persones… lluny d’Estats com Alemanya o Suècia.

I a Espanya ha de garantir plenament l’exercici del dret d’asil dels sirians, amb procediments legals segurs basats en els estandars internacionals i condicions d’acollida dignes. Tant CEAR com Acnur i Amnistia Internacional s’han pronunciat clarament en aquest sentit. I des d’aquest punt és molt obvi que les denominades “devolucions en calent” fan impossible l’exercici  del dret d’asil  per a molts potencials peticionaris.

Algú preguntarà si en l’actual situació econòmica i social, estem en condicions d’assumir responsabilitats en relació a la tragèdia siriana.

Després d’haver d’estat a Melilla no en tinc cap dubte que sí que cal assumir responsbilitats; tant per raons pragmàtiques, els sirians continuaran trucant a les portes de Melilla i Ceuta vulguem o no, com per raons ètiques, en la mesura que, malgrat tot, la nostra situació està a anys llum del drama humà que fa anys que pateixen els milions de víctimes de la guerra de Síria. Països molt pobres que nosaltres, com el Líban i Jordàni, estan assumint en solitari aquesta càrrega. L’Estat espanyol pot fer-ho, si vol.

Digues què en penses

*

*