SOM UNA NACIÓ D’IMMIGRANTS

Probablement, Catalunya no seria la nació que és avui sense les migracions. Són les migracions un dels factors més cabdals i determinants en la construcció i la definició de la Catalunya moderna; la població, l’economia, la trama urbana, el paisatge humà que conformen el país  d’avui no es pot explicar sense les migracions. Som un país amb una baixa natalitat des de fa segles, prematur en el context europeu des d’aquest punt de vista, tal i com va desvetllar-nos  ja fa uns quants anys la demògrafa Anna Cabré. Un país que ha necessitat de persones arribades d’altres contrades per garantir el creixement de la seva població i que ens ha permès esdevenir una economia industrial, moderna i competitiva, amb un capital com Barcelona, puixant i vital. Sense les migracions no seriem un país de 7,5 milions que som ara. Segurament seriem un país més agrari, més pobre, amb més emigració, amb una capital provinciana, sense projecció ni ambició globals, amb menys catalanoparlants i, amb més possibilitat d’haver-nos difuminat com a nació. Més semblant a l’Occitània que no pas a Dinamarca.

Un país, que a partir dels anys 60 del segle passat, durant la Dictadura del General Franco, va ser capaç de redefinir la idea de la catalanitat des de la societat i amb l’Estat en contra, amb un eslògan que va fer fortuna: “català és aquell que viu i treballa a Catalunya, i en vol ser-ne”. No es demanava cap prova de sang, ni cap avantpassat comú, ni calia superar cap examen d’idoneïtat per esdevenir català; senzillament es demanava que es volgués formar part de la comunitat, que es respectés la llengua i la cultura del país on s’anava a treballar i on previsiblement naixerien els fills i els néts. Un plantejament que va fer de la necessitat d’acollir centenars de milers de persones en un context dictatorial i amb pretensions de liquidar la catalanitat, la virtut d’integrar i incorporar aquests immigrants i les seves famílies en la catalanitat; un eslògan que ha tingut un enorme èxit i que políticament forma part dels consensos de les forces polítiques antifranquistes i democràtiques, i que es concreta l’afirmació “som un sol poble”.

Amb l’arribada de la democràcia i l’autogovern, aquest plantejament ens va permetre construir, de manera amplia i transversal, un conjunt de polítiques públiques en els àmbits educatius, lingüístics i comunicatius que han reforçat aquesta concepció oberta i integradora de la catalanitat. Una catalanitat gens ètnica ni amarada de nostàlgia, sinó una catalanitat molt cívica i projectada al futur, en la que els nous catalans s’empeltaven en el tronc de la vella catalanitat i el renovaven amb sabia nova que alhora transformava aquella catalanitat. Un model que reclamava necessàriament una alta mobilitat social, en la que les desigualtats socials i econòmiques d’origen no suposessin una barrera impossible de superar per tal de fer efectiva una veritable igualtat d’oportunitats.

Sabem que en el futur del nostre país, com el de tota Europa, tindrà molt a veure amb una major diversitat, complexitat i heterogeneïtat de les nostres societats des del punt de vista de l’origen, les llengües i les religions dels seus ciutadans. Un repte enorme que topa amb la dificultat sovint de la convivència als barris, de la degradació dels espais públics, del fracàs escolar, l’atur dels joves o de l’atur de llarga durada. I un repte que té sempre l’amenaça de la xenofòbia i el racisme. En aquest context, el país necessita actualitzar el seu relat nacional respecte les migracions amb contundència. No som la nació que som malgrat les migracions sinó gràcies a les migracions. Tots, poc o molt, tenim un origen immigrant. Alguns molt recent, altres més llunyà en el temps i les generacions, però gairebé tots som descendents d’immigrants. I és que Catalunya és una nació d’immigrants.

Comentaris

  1. Excel·lent article. No per sabut cal deixar de recordar.ho.

Digues què en penses

*

*