UN DELS NOSTRES

Aquesta setmana he publicat un obituari en memòria d’en Joaquim Molins a La Vanguardia.

Només voldria afegir-hi algunes consideracions més estrictament personals.

Al Joaquim li haig d’agrair, al costat d’en Lluís Recoder i en Josep Rull, la meva incorporació com a candidat i diputat de CiU al Congreso l’any 1996. En Joaquim buscava un jove per a la seva llista i em va tocar a mi ser l’escollit. Gràcies.

Però en Joaquim fou també decisiu per a que CDC, i CiU, fessin seva amb totes les seves conseqüències la demanda històrica de la Joventut Nacionalista (JNC) de posar fi al Servei Militar Obligatori. En Joaquim, convençut per en Recoder i en Rull, aleshores secretari general de la JNC, apostà per situar en els acords del Majestic la condició de la supressió de la mili. Sense la seva fermesa i convicció aquesta fita històrica per a les generacions d’aquell moment no hagués estat possible.

A mi, com a diputat, em tocà administrar políticament aquella reforma. I sempre vaig tenir el suport d’en Joaquim. Quan el Ministre de Defensa del Govern d’Aznar, Eduardo Serra, amb qui jo tenia una relació molt tensa, li va demanar al Joaquim que em substituís com interlocutor seu, en Joaquim em defensà i em mantingué en la responsabilitat. No va tenir cap dubte. La Mili acabà, i pel camí reformaren la llei de l’objecció de consciència i suprimirem els delictes d’insubmissió del Codi Penal, malgrat el Ministre Eduardo Serra.

Per en Joaquim, només puc tenir gratitud i reconeixement. Que Descansi en Pau.

 

Digues què en penses

*

*