UN ESTAT DEL BENESTAR “CHILDREN FRIENDLY”

pobresa infantilLa feblesa de les polítiques de suport a la família i la infància i la destrucció massiva d’ocupació han agreujat el problema de la pobresa infantil. Aquesta és una evidència que tots els estudis sobre la matèria  realitzats en els darrers anys posen de manifest i que les entitats que treballen en l’àmbit a l’atenció, cura i defensa dels drets dels nens i les nenes han denunciat de manera reiterada. Teniem un greu problema abans de la crisi i ara la crisi l’ha accentuat. L’Estat del Benestar construït a Catalunya i Espanya durant aquests darrers 35 anys és relativament més eficaç reduint el risc de pobresa entre les persones més grans de 65 anys, fonamentalment per la via del sistema de pensions, que no pas atacant la pobresa infantil.

En el cas de Catalunya tot plegat ve  complicat, encara més si és possible, pel crònic dèficit fiscal que arrosseguem des de fa tant temps i les febleses del sistema de finançament aprovat l’any 2006 ,que no ha garantit recursos suficients per a les polítiques en l’àmbit del serveis socials ni tampoc en les polítiques d’activació a la feina, juntament amb el fet que la Seguretat Social, que és el gran programa redistributiu a l’Estat espanyol, continua absolutament centralitzat. Però, a més, quan el Govern del PP ha fet recaure el gruix de l’ajustament de la despesa pública en les Comunitats Autònomes,  amb uns objectius de reducció del dèficit públic injustos i desequilibrats, la capacitat de resposta del Govern català és en cara més limitada. Una qüestió nacional mal resolta en termes d’autogovern i suficiència financera limita enormement les nostres capacitats col.lectives d’afrontar aquest greu problema. En aquest sentit, fer una ullada a la despesa social al País Basc i Navarra, per exemple, és tota una invitació a entendre i comprendre el vincle indissociable entre qüestió nacional i qüestió social.

Certament, la lluita contra la pobresa infantil per la via de la transferència de recursos econòmics per a les families amb fills, la posta en marxa de serveis de suport a les families més vulnerables i la reincorporació a la feina dels seus pares aturats, són peces claus d’una despesa publica que ha de ser considerada una inversió de futur. Com apunten encertadament els investigadors  Pau i Marga Marí-Klose,”Hem desaprofitat els anys d’expansió econòmica per corregir una anomalia que no només és injusta, sinó que també malmet la nostra competitivitat i opcions de creixement econòmic perquè frena el desenvolupament de capital humà potencial entre els infants que estan en situacions d’adversitat econòmica”.

En el nou paradigma postcrisi que està emergint, l’aposta per un enfocament  d’un Estat del Benestar “children friendly” és, sense cap mena de dubte, fonamental. I el Pacte per la Infància assolit a Catalunya, sota l’impuls de la Consellera Munté, n’és una primera bona senyal en aquesta direcció.

Crisi i pobresa infantil a Catalunya, segons Unicef

L’impacte de la crisi en la infància, d’Unicef

Informe Unicef sobre polítiques d’infància

Informe del  Comitè dels Drets dels Nens de Nacions Unides sobre la infància a Espanya

Invertir en infants, d’Unicef

Digues què en penses

*

*