UNA AGENDA SOCIAL

Fa uns dies la gent del Partit Demòcrata al Congreso plantejarem la nostra agenda social; es tracta d’un conjunt  ambiciós de mesures de caràcter social que identifiquen algunes de  les principals fractures socials que té el país, que necessiten  una resposta de fons i que ara com ara depenen de les decisions que es preguin a Madrid .

Fem-ne un ràpid repàs.

En primer lloc, plantegem la necessitat d’establir un calendari d’increment del Salari Mínim Interprofessional ( SMI) per tal d’assolir la recomanació del Consell d’Europa de que aquest representi a l’entorn de  60% del salari mitjà net (que en el nostre cas representaria uns 14.000 euros anuals). L’aspiració és molt clara, es tracta d’endegar un procés de recuperació de les rendes salarials , que ha de permetre enfortir la capacitat de compra de les classes mitges,  reduir les desigualtats salarials  que s’ha incrementar durant aquests anys i , òbviament, enfortir la cohesió social per la via dels salaris . Però també es tracta d’incentivar la recuperació de la feina perduda sense reproduir els errors del passat. Crear ocupació fonamentada en salaris baixos ens porta a un carreró sense sortida, impedint els increments de la competivitat per la via de les inversions tecnològiques i formatives que han de garantir las prosperitat a mig termini  i fa molt difícil incrementar els ingressos fiscals per tal de mantenir i enfortir l’Estat del Benestar. Competir per la via dels salaris baixos no és el futur que ens convé. Un increment compassat del SMI és possible, sense afectar negativament a la creació de l’ocupació, que evidentment continua sent el principal repte de la societat.

En segon lloc, es tracta de posar en marxa una veritable política de suport a les famílies amb fills, que ha de tenir com a puntal allò que es comú a tots els Estats comunitaris com és una prestació econòmica de la Seguretat Social suficient i universal per a la criança dels fills. Els països del nostre entorn fa temps que varen entendre que les millor inversions que poden fer els Governs tenen a veure amb els nens. Invertir en la infància és invertir en la prosperitat a llarg termini d’un país i l’Estat espanyol, i Catalunya també, no hem invertit prou en suport a les famílies i els nens. Aquest fet ajuda explicar,ni que sigui parcialment les xifres records de pobresa infantil, però també de fracàs escolar, abandonament prematur del sistema educatiu i  atur juvenil. Eradicar la pobresa infantil hauria de ser un objectiu compartit per tota la societat. Aquest és el darrer sentit de la proposició de llei que hem registrat al Congrés.

En tercer lloc,  plantegem la necessitat  d’equiparar la durada dels permisos  obligatoris per a la cura dels fills  d’homes i de dones a les 16 setmanes. Es tracta d’una proposta que pretén avançar en una doble direcció. Per una banda,  cal donar temps a les famílies joves per a tenir cura dels seus fills, com a condició necessària per estimular la natalitat. Per l’altra, cal promoure la corresponsabilitat dels homes en la cura dels fills, no nomes com a condició per a una efectiva igualtat entre els homes i les dones sinó també com a part d’una política efectiva de la natalitat.

I finalment, proposem un rellançament del Fons Social d’Habitatge per a fer front a les necessitats de les famílies que avui no poden continuar fer front a les seves necessitats de vivenda amb preus de mercat; avui encara els problemes en matèria de desnonaments i llançaments continuen sent greus i una part considerable de la resposta té a veure amb la necessitat d’incrementar la vivenda social de lloguer.

No tot s’esgota, ni molt menys en aquest paquet, però si que és cert que aquest paquet social apunta idees claus que són l’eix de la nostra actuació: una recuperació economica que posi l’accent en la feina, els salaris i les inversiones en favor de les families i la infància.

Proposició No de Llei d’Increment del SMI

Proposició de Llei per a la prestació per a la criança del fills.

Proposició no de Llei per als permisos parentals

Proposició no de Llei del Parc Social d’Habitatge

Digues què en penses

*

*