UNA CAUSA DEMOCRÀTICA

Aquestes darreres setmanes la causa catalana ha obtingut alguns  èxits remarcables; des la trobada del President Puigdemont amb el President Carter, passant per les preguntes al candidat conservador a la Presidència de la República francesa Fillon sobre la independència de Catalunya i les seves respostes, i acabant amb la visita a Catalunya de dos congressistes nord-americans interessats en conèixer el dossier català, certament podem afirmar que estem a l’agenda internacional. No hi ha cap mena de dubte que la qüestió catalana s’ha internacionalitzat i  malgrat els esforços abans de Margallo, avui de Dastis, de tallar de soca-rel els suports a la causa autodeterminista, els èxits han estat notables. Margallo i Dastis estan fracassant.

En el centre d’aquesta campanya internacional es situa el dret a decidir i el referèndum. La independència com objectiu és sempre més difícil d’explicar i justificar; l’exigència  que els catalans puguin decidir democràticament el nostre futur no; és un argument imbatible en el món democràtic i la posició del Govern espanyol difícilment sostenible. Si el Quebec o Escòcia han pogut acordar i celebrar referèndums sobre el seu futur polític, per a quina raó a Espanya no és possible quan la demanda està tan persistent, sostinguda i compartida per una enorme majoria per la ciutadania de Catalunya?

La causa catalana en la mesura que sigui una causa democràtica, vinculada als valors il.lustrats de l’autodeterminació dels pobles i els ciutadans, tindrà sempre en l’escena internacional la raó moral i la simpatia de les opinions publiques. Caldrà continuar pedalant. Ens en sortirem.

 

Digues què en penses

*

*