UNA GUERRA ESTÚPIDA, QUE FA 10 ANYS COMENÇÀ

pauEl 20 de març de 2003 a les 3.35 de la matinada cauen els primers míssils sobre Bagdad. La guerra ha començat.

10 anys més tard i rellegint els debats parlamentaris d’aquells hivern i primavera de 2003, els arguments dels que érem contraris a aquella guerra guanyen força; les raons que adduirem en contra de la decisió del Govern Aznar de dur-nos a participar en l’aventura militar de Bush i els seus es mostren encara més sòlides: la falsedat de les informacions que pretenien justificar la intervenció (l’ existència d’unes suposades armes de destrucció massiva), la manca de legitimitat internacional de la intervenció al no trobar l’empara de les Nacions Unides, el no haver esgotat totes les possibilitats que la diplomàcia encara oferia, com demanaven els inspectors internacionals, i el patiment que una guerra necessàriament provoca en milers d’innocents, tal i com va succeir. 5000 soldats nord-americans i més de 100.000 iraquians morts i milions de desplaçats en són el resultat.

En Xavier Trias era el portaveu de CiU en aquella legislatura de la majoria absoluta d’Aznar. I l’avui alcalde de Barcelona liderà la posició contraria de CiU a la guerra, en companyia de l’Ignasi Guardans, que era el portaveu a la Comissió d’Afers Exteriors. Fou una posició molt clara i rotunda, que alhora expressava el que era un clam enorme de la societat catalana contra la invasió d’Iraq. Les manifestacions d’aquelles setmanes foren multitudinàries, singularment aquella que es celebra arreu del món el 15 de febrer d’aquell 2003, amb més d’un milió de ciutadans de Catalunya als carrers de Barcelona, amb el lideratge de la plataforma Aturem la Guerra. Fins i tot hom parlà que per primera vegada havia existit una opinió publica europea. Fou, en molts sentits, emocionant sentir el clam de tots i tan diversos contra la guerra que venia.

Varem estar al costat bo de la història, encara que no impedirem aquella guerra.

Un jove senador nord-americà, anomenat Barack Obama, havia pronunciat, uns mesos abans, un enorme discurs contra aquella guerra que, entre d’altres coses, afirmava “No m’oposo a totes les guerres. I sé que en aquesta multitud que ens acompanya avui, no hi ha escassetat de patriotes, o de patriotisme. Al que m’oposo és a una guerra estúpida. Al que m’oposo és que aquesta Administració segueixi la seva pròpia agenda ideològica independentment dels costos en pèrdua de vides i en patiments que tindria aquesta guerra.”

D’un temps, d’un món.

Articles a llegir dels 10 anys de la guerra

Digues què en penses

*

*