UNA PROPOSTA BISEXUAL

Tot allò que històricament va representar CiU està en plena mutació. El món que va veure néixer CDC (1974) i CiU (1979), en molts sentits ha deixat d’existir. La transformació de l’autonomisme al sobiranisme, l’esclat de la crisi i les seves conseqüències de tot ordre, especialment per la fractura social provocada, l’esgotament gairebé biològic de les institucions nascudes a la Transició i l’arribada a la maduresa de noves generacions, crescudes en democràcia i més formades que mai i que reclamen una política honesta i decent i més capacitat de decidir en tots els ordres de la vida, constitueixen l’escenari local en el que el projecte de CDC està en fase de reinvenció. Però és que a escala  global, les transformacions són enormes. La globalització, Europa, Internet, els fluxos migratoris, el canvi climàtic… han alterat radicalment els termes del debat polític arreu i noves pulsions emergeixen per a donar respostes a les noves preguntes i reptes que tenim plantejades les societats contemporànies.

Des d’aquest punt de vista, el que ha representat CDC necessita alguna cosa més que una refundació; es necessita una nova convergència que concentri totes les energies d’aquells sector del país que treballen per l’estat propi per a Catalunya, aspiren a aprofundir en el projecte europeu, demanen una política oberta i gens sectària i aposten per les reformes econòmiques i socials  necessàries per a garantir una societat més prospera i més justa per a les futures generacions en aquest nou temps global que vivim.

Des d’aquest darrer punt de vista, el nou espai que caldrà articular serà, en termes utilitzats per en Victor Lapuente, bisexual o no serà. O emprant un terme que prové de la política alemanya, la nova confluència que CDC ha de promoure ha de respondre a la lògica de les coalicions semàfors: vermell dels socialdemòcrates, groc dels liberals, verd dels ecologistes.

Polítiques bisexuals i coalicions semàfors han de ser el full de ruta del reformisme que el país necessita urgentment en el camp econòmic i social.

Un plantejament bisexual que implica apostar, amb rotunditat, per aprofundir en la liberalització de l’economia i l’estímul a la capacitat innovadora i emprenedora de la gent, amb un Estat que no reguli de manera desaforada i inverteixi de manera intel·ligent en  infraestructures i ciència. I que amb la mateixa rotunditat aposti per la justícia social i un Estat del Benestar que inverteixi en joves i infants (educació infantil, beques), formació al llarg de la vida i que garanteixi i promogui el dret universal a la salut i a una vellesa digna. Que comprengui, que sense mercat i empreses, no hi ha ni prosperitat ni llibertat. Però que també assumeixi que sense impostos progressius i un Estat del Benestar fort no hi ha economia prospera ni llibertat per a tots. Que llibertat i igualtat son les dues cares d’una mateixa moneda.

Un plantejament semàfor que vol dir que s’integren en una mateixa proposta programàtica la necessitat de combatre les noves i velles desigualtats, com a plantejament genuïnament socialdemòcrata, l’aprofundir en els drets i llibertats individuals com a plantejament genuïnament liberal i l’incorporar les qüestions ambientals genuïnament defensades pels verds a Europa, que són imprescindibles alhora de garantir un progrés sostenible i inclusiu.

Tinc la convicció que el país necessita urgentment una proposta d’aquest caire; que els temps que vivim ho reclamen urgentment enfront dels reaccionaris d’esquerres, que semblen enyorar el món d’abans de la caiguda del Mur de Berlin i continuen instal·lats en el seus prejudicis contra el mercat, les empreses i la competència, i els reaccionaris de dretes que aspiren a tornar al segle XIX i que creuen que l’Estat del Benestar és insostenible i desresponsabilitza els individus alhora que defensen els vells monopolis privats.

Digues què en penses

*

*