UNS NOUS LUDITES?

luditesFa pocs dies parlava amb un brillant periodista, que  avui també és emprenedor d’èxit en el camp de la comunicació, i m’explicava que les nostres generacions estem a punt d’esdevenir uns nous lúdites: el canvi tecnològic destruirà més llocs de treball que no pas se’n crearan de nous; el paradigma que afirma el contrari, o sia que com a resultat de l’augment de la productivitat dels treballadors que implica tota automatització, aquests tindran més ingressos que permetran adquirir més serveis i productes que crearan més ocupació, no es repetirà a curt termini. La proba del nou d’aquesta idea  seria l’estancament salarial dels darrers anys arreu del món avançat i la creació de llocs de treball precaris i mal pagats a bona part de les economies més modernes.

Val la pena que hi rumiem, perquè mentre continuem enfrontan-nos a un atur massiu, conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària, agreujat pel crash del crèdit a les empreses i per la política d’austeritat imposada per l’ortodòxia econòmica imperant a la Unió Europea, a la cantonada ens espera aquest nou xoc sobre l’ocupació. Es tracte dels efectes que la nova onada d’innovació tecnològica ha provocat i provocarà encarà més en el mercat de treball.

No es tracta, evidentment, d’un fenomen nou ni recent. Ha estat una constant de la historia el fet que la tecnologia ha destruït feines i empreses alhora que  creava nous  negocis i nous llocs de treball.

Ara bé, l’impacte destructiu de la nova onada tecnològica, amb els seus robots, supercomputadores, drons, impressores 3-D, open source, el Big Data i els negocis disruptius que emergeixen al seu voltant té un abast sense precedents.

Segons la Universitat d’Oxford , que ha dividit l’economia mundial en 702 sectors en relació a la seva proclivitat a la informatització, un 47% dels treballadors actuals tenen una alta probabilitat que els seus llocs de treball s’automatitzin durant els propers 20 anys.

Sectors com el transport aeri i per carretera, les feines de caràcter administratiu, però també el turisme, la salut, el dret o l’educació seran profundament transformats. Ja no serà només una qüestió del sector manufacturer, sinó que el conjunt de l’economia mudarà.

El repte polític és descomunal, sobretot si volem que la transició cap aquesta nova economia digital no accentuí les desigualtats socials, la fragmentació política i l’inestabilitat associada a l’atur massiu.

Doncs sí, mentre ens esforcem a crear nous llocs de treball i disminuir l’atur dels joves i els més madurs, reduir la precarietat laboral o la sobrequalificació per la manca de bons llocs de treball per als nostres graduats, és imprescindible situar en l’agenda política, la necessitat que aquesta transició sigui justa.  Una transició justa que vol dir, entre altres coses, acompanyar a les persones en aquest camí i repartir de manera més  equitativa els guanys dels augments de la productivitat. Un debat molt polític sobre el tipus de societat que volem.

En aquest sentit, el paper dels governs i els estats serà crucial. De nou, les qüestions de la fiscalitat, les polítiques de formació i ocupació, els vincles entre sistema educatiu i mercat de treball i el suport a l’adaptació dels negocis als nous escenaris tecnològics seran imprescindibles en qualsevol plantejament. I seria raonable creure que tot plegat s’hauria d’emmanrcar en un nou model de relacions laborals entre empresaris i treballadors, molt flexible però també molt socialment responsable.

En qualsevol cas, conformar-nos a esdevenir els nous lúdites és tota una invitació a la desesperança que alhora posa en risc la democràcia.

The future of jobs  The Economist

Comentaris

  1. Pere Salo Manera ha dit

    Molt encertat el concepte de transició justa.

  2. Molt encertat. La transformació no seria nomes en la prestació de treball sinó de tot el que ho envolta. Possiblement les patronals i els sindicats haurien de reflexionar-hi. Altrament cal pensar que es produirà una evolució de les relacions laborals i de producció … Però tambe que el fenomen de la globalització marcarà els ritmes ( per quan una “democratització” de les relacions laborals en països en fase de desenvolupament…?) i que ens pertoca trobar noves formes de producció i de relació

  3. Els del petit comerç també són ludites i bé que els defenseu a capa i espasa.

Retroenllaços

  1. […] de la productividad. Un debate muy político sobre el tipo de sociedad que queremos”, afirma Carles Campuzano (CiU), otro miembro de la […]

Digues què en penses

*

*